1. "Bosch" (Eric Overmyer i Michael Connelly, 2014) "L'eterna sèrie excel·lent que passa desapercebuda." El punt fort: Els guionistes tenen clar que estan fent una sèrie policíaca, i és una sèrie de gènere. No intenten ser originals, sinó fer una bona sèrie. De què va? Els que la seguim estem entregats a les històries del detectiu Harry Bosch, home de poques paraules i tenaç en la seva feina, que va ser creat originalment per Michael Connelly. La sèrie té al darrere Eric Overmyer (col·laborador habitual de David Simon), que és l'encarregat d'adaptar les diferents novel·les. 'Bosch'  El més interessant: Hi trobareu guions molt ben escrits, casos ben treballats i un actor, Titus Welliver, que encaixa molt bé en el paper. No crida l'atenció, i no és la mena de sèrie popular (perquè tot és esquerp en aquesta sèrie, començant pel personatge) ni tampoc la mena de sèrie que es converteix en un fenomen, però si voleu una bona sèrie en el sentit sòlid i clàssic del terme, aquesta és la vostra. Atenció a: "Bosch" ja fa 6 temporades (i aviat vindrà la 7a) que està fent les coses bé i la continuem mirant quatre gats.   2. "A very english scandal" (Stephen Frears, 2018) "Hugh Grant protagonitza una bona minisèrie sobre l'homosexualitat en la vida pública i els abusos dels poderosos." 'A very English scandal'  El punt fort: Minisèrie del britànic Russell T. Davies, el mateix creador d'"It's a sin", a l'HBO, que s'ha convertit, i amb motiu, en una de les sèries més comentades d'aquest any, que també té protagonistes homosexuals i que malgrat tenir Hugh Grant en el repartiment també va passar força desapercebuda. De què va? Es basa en una història real i Hugh Grant hi interpreta un polític del partit liberal, anomenat Jeremy Thorpe, que té una relació secreta amb un noi més jove que ell. A mesura que la seva carrera política va en ascens, i fins i tot que es casa, aquest amant cada cop li fa més nosa, ja que pensa que podria posar en perill la seva posició. Fins al punt que decideix fer-lo assassinar. El més interessant: El guionista aconsegueix donar a la història d'un punt d'humor que la fa sorprenentment divertida, com a "It's a sin", i té un control molt gran de les emocions que desperta en l'audiència. És un expert a fer personatges humans, i en aquest cas, a més, el casting li va molt bé. Per Hugh Grant, però sobretot per Ben Whishaw. Atenció a: Afegiu-hi Stephen Frears a la direcció i una banda sonora ben triada.   3. "Undone" (Raphael Bob-Waksberg i Kate Purdy, 2019) "Parla de pares absents, del dolor de la pèrdua i la importància de les arrels de cadascú per trobar el lloc a la vida." 'Undone'  El punt fort: Una sèrie d'animació que és més real que moltes sèries amb actors. De què va? Segueix la història de l'Alma, una noia que té ansietat i depressió i que viu amb la sensació d'estar estancada. Fins que té un accident de cotxe que la deixa amb un peu a la realitat i l'altre en un món al·lucinatori que prové de les seves emocions. Està feta amb la tècnica de la rotoscòpia (això és: dibuixada sobre la pel·lícula prèviament filmada amb actors), cosa que li serveix molt bé per difuminar la frontera entre realitat i món interior. El més interessant: La incògnita és saber què és real i què no, però el que millor fa la sèrie és retratar amb realisme els vincles familiars. Atenció a: És una sèrie profunda, i aquí és no es nota que un dels creadors és Raphael Bob Waksberg (creador de "BoJack Horseman"). Demostra que l'animació no és ni molt menys incompatible amb profunditat, tant emocional com de discurs.   4. "4 Blocks" (Marvin Kren, Oliver Hirschbiegel i Özgür Yildirim, 2017) "Una sèrie alemanya molt crua sobre un clan familiar que funciona com una organització criminal a Berlín." '4 Blocks'  El punt fort: Un tret diferencial són els personatges femenins. Gairebé totes les dones de la família viuen en una situació de vasallatge permanent. La sèrie es posa a sobre el repte de poder posicionar-se amb els personatges amb molts moments. De què va? Dominen un barri on treuen negoci a través del tràfic de drogues, la prostitució i l'extorsió. Són molt violents i la sèrie ho mostra sense embuts. La història està centrada en el líder del clan, que vol apartar-se'n. El seu objectiu final és aconseguir la nacionalitat alemanya i obrir un negoci legal en el sector immobiliari. Està esperant el moment, però no serà fàcil. Ell no ho sap, però la policia té un pla per fer-lo caure. I com en altres sèries similars també hi ha enfrontaments amb altres organitzacions, en aquest cas de turcs. Atenció a: El tractament és molt més cru i realista del que és habitual. Fins i tot comparada amb sèries com "Gomorra" o "Top boy". S'arrisquen -i penso que això és molt meritori- a provocar rebuig. 5. "De Dag" (Gilles Coulier, Dries Vos, 2018) "Sèrie belga sobre un atractament a un banc, amb presa d'ostatges inclosa" 'De dag'  El punt fort: Dona per a molts girs i molts moments de tensió. De què va? El que la fa diferent d'altres és que està dividida en dos espais: en un episodi explica què passa dins del banc i al següent què passa a fora mentre passaven els fets que acabem de veure en l'episodi anterior. I així successivament. A dins, tenim lladres i ostatges. A fora, la policia, la família dels ostatges i la premsa. El més interessant: La combinació és fabulosa perquè sovint no tens clar si el que veus quedarà desmuntat quan canviï el punt de vista. Atenció a: Sèrie de la plataforma Starzplay, però es pot veure a través d'Amazon amb un període de prova gratuït de només una setmana. Si ja esteu pagant Amazon Prime, val la pena aprofitar aquests afegits suplementaris.