El president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, en la cimera sobre l'H2MED
El president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, en la cimera sobre l'H2Med
ANÀLISI

Cimera política allunyada del carrer

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Dijous de cimera. Reunions al més alt nivell. Dispositiu de seguretat, també, al més alt nivell. Atenció mediàtica, al més alt nivell.

"Cimera", al "Diccionari de sinònims" d'Albert Jané, té com a equivalent "plomall", que, segons com, potser també pot ajudar a explicar el que passarà avui a Barcelona

Cimera hispano-francesa. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron al capdavant d'una delegació de cada govern: ministres i segones espases consignats per signar l'Acord d'Amistat. L'Acord de Barcelona.

Arriba en un moment de fluixesa de l'Europa unida, amb l'antic flanc franco-alemany abatut, amb crisis greus a les institucions (com el Qatargate que ha obert en canal la confiança en el Parlament Europeu), sumades a la crisi de valors que ha suposat l'arrelament de l'extrema dreta a Itàlia, més encara davant la incapacitat de respondre a reptes com l'arribada constant d'immigrants, i amb la guerra a Ucraïna minant l'economia.

Aquesta aliança entre Madrid i París vol reforçar els fonaments de la unió política i econòmica de la vella Europa. Vol tornar a construir aquella imatge de projecte comunitari que ara ja ni sobre el paper avança.

A escala interna, per la part espanyola la cimera ha de servir per fiançar alguns projectes d'infraestructures i de transport que porten anys bloquejats per la part francesa. També, per demostrar que Catalunya torna a ser "civilitzada" i que "el procés s'ha acabat", tot entre cometes.

Portem dies i dies amb aquesta cimera: amb debats sobre el motiu de triar Barcelona com a seu, sobre el paper del president Aragonès, articles d'opinió, declaracions i contradeclaracions. Però a la pràctica, de la cimera, només n'han de sortir poques línies per completar un capítol més de la història política d'Europa. En sortiran ben poques, d'accions concretes que millorin el dia a dia de catalans, francesos o espanyols.

Mentrestant hi ha qüestions que sí que mereixerien l'atenció al més alt nivell de presidents, ministres i periodisme: la supervivència econòmica de les famílies, amb el cistell de la compra tremolant, el nivell escandalosament baix dels alumnes de secundària o la situació raquítica de la sanitat pública.

Avui mateix, des de les planes de La Vanguardia, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, recorda -una vegada més- que "el sistema sanitari no té bon pronòstic", que se n'ha de millorar el finançament per superar la magra inversió per habitant l'any, i que s'hi han d'aplicar reformes a fons per virar cap a una gestió pública més eficient. Però no. Avui la cosa, un dia més, va de política de cimera, política al més al nivell de llunyania del carrer.

Després de tot, potser sí que serveix la paraula "plomall" com a sinònim.

Anar al contingut