Carta als Reis d'Orient

5 de gener. El dia de més nervis de l'any. Un dia frenètic. Ja es nota l'emoció a aquesta hora i anirà a més a mesura que s'acostin les 5-6 de la tarda, que és quan arribaran per fi els Reis d'Orient! Amb les carrosses, el carregament de regals i de carbó, els caramels, els patges i tota la parafernàlia. Les presses i l'atabalament d'aquests dies de compres i encàrrecs amunt i avall paguen la pena, només per veure les mirades d'il·lusió, les cares dels nens i les nenes com s'il·luminaran aquesta tarda quan vegin la cavalcada... i demà, quan es llevin! Ho val tot, aquesta mirada. I si ens relaxem una mica, només una mica, notarem com es contagia aquest somriure dels nens i aquesta emoció, com s'encomana. I potser per una estona se'ns fa tot una mica menys feixuc. Molts aprofitaran encara avui per donar la carta als Reis. Tenen temps fins al vespre, fins que els alcaldes donin als reis les claus de la ciutat o del poble. Poden aprofitar, també, els adults si no ho han fet. No us faci vergonya demanar coses als Reis. És un cop l'any, només, que cal fer-los els honors. I a més, aquests ni cobren dels pressupostos generals, ni presumeixen d'orgull i satisfacció, ni són patrimoni de l'extrema dreta...: arriben, porten regals i se'n van. Són molt agraïts. La llista de coses a demanar aquest any a Melcior, Gaspar i Baltasar és llarga. Que a totes les cases puguin tenir a la nevera alguna cosa per menjar calent cada dia. Que la sanitat pública torni a estar en forma i que ni metges ni infermeres hagin de seguir treballant ni un dia més amb la llengua fora. Que no hi hagi ni una sola agressió sexual més contra cap dona ni cap noia enlloc. No hi haurà prou carbó per a tots si Catalunya ha d'afrontar aquest 2023 amb els pressupostos prorrogats. I posats a demanar, Ses Majestats es podrien endur tota la mala bava i l'agror que tenen alguns polítics, i portar més debat i més sentit comú per a aquests nostres representats. Esclar que per això abans haurien de fer una bona escombrada per treure l'extrema dreta del mig i de sota les catifes i dels racons. Li convé també un bon sac de carbó al Barça, al president Laporta, que continua veient unicorns... O potser unes ulleres ben graduades, perquè s'adoni que aquest Barça no va i que desespera. Portin pluja, que els pantans estan eixuts i l'estiu serà un infern, si continua la sequera. La llista és llarguíssima, en som conscients, però segur que els Reis -que ho saben tot- sabran triar bé què porten i què no. No els faltarà alguna cosa per menjar, aquesta nit, ni l'aigua pels camells. Ni els faltarà -en tot cas- la il·lusió i la fe en la màgia dels més petits, que són els únics que de veritat avui s'ho mereixen tot.