Carme Forcadell, els trams d'una condemna

Amb 977 dies a la presó, un darrere l'altre, Carme Forcadell va sumant trams de la condemna. Acumula fredor cap a la justícia espanyola, desconfiança cap a alguns jutges i generositat cap als partits polítics. Ahir l'expresidenta del Parlament va trepitjar aquest estudi per primer cop des que va entrar a la presó. Decidida i amb uns valors democràtics i de llibertat intactes i ben enllustrats, Forcadell admet que la situació ara mateix a Catalunya és molt difícil i que la Generalitat es troba en un moment excepcional de desgast i de descrèdit. Però no va tenir ni mig retret cap als socis de govern. L'única crítica, una evidència: les eleccions s'haurien hagut de fer fa temps. Ara que tothom està pendent de reprendre l'activitat, de controlar la corba del coronavirus per poder passar un Nadal que més o menys s'assembli al Nadal que podem tenir al cap, n'hi ha que es preparen per passar un altre Nadal a la presó i ja en portaran quatre entre reixes. Els set de Lledoners, per descomptat; Forcadell i Dolors Bassa pràcticament ho donen per fet. El Suprem ha de decidir en qüestió d'hores o de dies sobre el tercer grau i res fa pensar que la cosa canviï. Diu que se sent com una supervivent. Tots nou poden sentir-s'hi. Després del 155, de la presó preventiva, del judici per a la història i de la sentència punitiva. Supervivents de la incapacitat de la política, en primera instància, i de l'Estat, com a màxima autoritat, d'afrontar políticament un repte com el del procés. Un fracàs amb una factura humana massa alta.