Els serveis secrets espanyols estrenen directora. Com passa amb els cotxes de leasing, la ministra Robles ha decidit tornar la directora dels últims tres anys i posar-ne una de nova. També és dona, també és de la seva màxima confiança i també porta 40 anys a la casa. Canvi de peces i tot continua igual. Molts interpreten el cessament de Paz Esteban com una victòria per a la ministra, que continua fondejada a La Moncloa, tot i ser la responsable última per acció o per omissió del forat de seguretat més greu que hi ha hagut a l'estat espanyol en les últimes dècades. L'accés al telèfon mòbil del president del govern espanyol i l'extracció de gairebé tres gigues de dades que ningú sap on han anat a parar. Però Robles continua on era. Reforçada, fins i tot. La resistència que ha demostrat enmig del pitjor dels temporals, amb col·legues de gabinet que s'hi reuneixen al matí i li demanen la dimissió a la tarda, la converteix en imbatible. Robles, doncs, continua en el càrrec i ho fa sense haver donat explicacions. Sense ni tan sols haver vinculat formalment la destitució de Paz Esteban amb el Catalangate o Pegasus. Però tot i així aconsegueix rebaixar la pressió, que ha estat irrespirable a les últimes setmanes, i permet al govern espanyol guanyar una mica de marge respecte a l'independentisme. Al llistat de peticions d'ERC per compensar el greuge de l'espionatge hi havia dimissions, però també la desclassificació dels documents que justifiquen l'espionatge a Pere Aragonès i el cara a cara amb Pedro Sánchez. La destitució de la directora del CNI és el mínim que els republicans podien esperar. És insuficient, però és el gest que permetrà al govern espanyol seguir comptant amb els vots d'ERC per fer la travessia del que queda de legislatura. El periodista que signava l'article del The New Yorker amb la llista de 65 catalans espiats advertia que "l'atac informàtic als polítics catalans és el més gran que s'ha documentat fins ara" i ja apuntava que "el govern espanyol no havia justificat" la seva negativa a parlar sobre el programa Pegasus. Ens ho deia al programa, quan hi vam parlar fa tres setmanes. Farrow criticava l'abús del concepte "secret d'estat" per intentar "tapar activitats il·lícites", perquè l'espionatge a líders polítics opositors "mai no hauria de considerar-se un secret d'estat". El pecat de la ja exdirectora del CNI és precisament aquest: haver admès que s'ha espiat polítics catalans i haver amagat sota la capa del secret oficial qualsevol cosa que s'assemblés a una explicació.