1. Que viene el lobo (2020) "Una adolescent que fa una redacció a l'institut i aquesta redacció fa saltar les alarmes del seu professor." Semàfor: Verd. El punt fort: El guió, que firma una de les guionistes de "Borgen", explora a consciència el dilema, prenent-s'ho amb la calma característica de les sèries criminals nòrdiques, aguantant-se sobre la determinació del treballador social, que està interpretat per Bjarne Henriksen, que potser recordareu per "Forbrydelsen", i donant veu a tots els personatges per construir un drama complex a l'alçada d'una temàtica també complexa. De què va? La redacció escriu maltractaments domèstics. El professor avisa del text i l'endemà un treballador social arriba al centre amb l'objectiu de protegir l'adolescent en el cas que calgui. A la mirada de l'adolescent hi ha por, angoixa i patiment que ha estat aguantant durant molt de temps, i de forma natural el que l'espectador vol és ajudar-la. Però la sèrie ens obliga a adoptar el punt de vista del treballador social. Amb aquest punt de vista les decisions a prendre no són tan senzilles. No hi ha cap prova del maltractament, cap marca al cos. I la mare de l'adolescent diu que és mentida, que el que passa és que l'adolescent no accepta el seu padrastre. El més interessant: La sèrie s'endinsa en el procés que viu aquesta noia al mateix temps que obre un debat sobre el xoc entre els drets de l'individu i la potestat de l'estat per intervenir. Si el treballador social s'endú l'adolescent i el seu germà i els treu de casa per aturar el que creu que està passant i s'equivoca, la mare podria acusar l'estat d'endur-se els seus fills. A quina plataforma: A Movistar+. 1 temporada de 8 episodis.   2. "Calls" (Timothée Hochet​, 2017) "És una sèrie que explica diferents històries de misteri que es basen en trucades telefòniques." Semàfor: Verd. El punt fort: El podcast, el llenguatge radiofònic, és, de fet, la clau de la sèrie. Actualment està molt de moda fer sèries de podcasts, però adaptant-se al llenguatge audiovisual. En canvi, aquesta sèrie fa del seu punt fort el llenguatge de la ràdio.     De què va? La particularitat és la següent: en cap moment veiem els actors. A la pantalla veiem les converses escrites, el text, acompanyat dels noms dels personatges i d'efectes visuals. Els efectes visuals tenen l'objectiu de submergir l'espectador en una atmosfera, un estat mental, que el predisposi a deixar-se endur pel misteri i a imaginar. La sèrie juga amb el fet que el que no veiem és més inquietant que el que veiem. La manca de corporeïtat fa que l'únic límit el marqui allò que la nostra ment visualitza. El més interessant: En els millors episodis pot recordar "La dimensió desconeguda" de Rod Serling. En els pitjors, una pel·lícula de terror de segona divisió explicada en forma de podcast. És un format original francès de Canal+ que va cridar l'atenció d'Apple, que n'ha fet una versió amb un repartiment conegut amb noms com Pedro Pascal o Rosario Dawson. ​Atenció a: Les diferents històries tenen en comú un misteri que, contràriament al que podria esperar-se, acaba tancat. A quina plataforma: A Apple TV+ 1 temporada de 9 episodis (d'entre 15 i 20 minuts). 3. "El gran fons" (Harald Zwart i Petter Holmsen, 2019) "El protagonista és un inversor ambiciós que vol fer créixer el capital del fons sigui com sigui." Semàfor: Groc. El punt fort: Del xoc entre els dos personatges en resulta una comèdia divertida que aborda un tema interessant com el de l'economia ètica i explora el paper que tenen els governs d'arreu del món. De què va? El gran fons és una comèdia noruega en la mateixa direcció de comèdies polítiques com ara "Parliament", "Veep" o "The Thick of It" de fer humor amb la incompetència de personatges que ens governen, que, per tant, haurien de ser molt competents. En aquest cas no governen, però sí que controlen una part molt important del capital del país. Són les persones que treballen en el Fons de Pensions del govern i per tant tenen a les seves mans milers de milions d'euros. Surten dels ingressos fiscals de la indústria noruega del petroli i el gas i han d'assegurar els costos de les pensions i la sanitat pública, entre d'altres coses. El que s'hauria de gestionar amb sentit comú es gestiona de forma eixelebrada. El més interessant: Al primer episodi es produeix un error que fa que es contracti al fons una persona que serà l'encarregada de vetllar perquè se'n faci una gestió ètica. A quina plataforma: A Filmin 1 temporada de 6 episodis.   4. "The falcon and the winter soldier" (Kari Skogland, 2021) "La nova sèrie de Marvel per Disney+ té com a protagonistes dos personatges força secundaris de l'univers fílmic de Marvel: Falcon i el Soldat de l'Hivern." Semàfor. Groc. De què va? L'acció està situada després d'"Endgame" i explora els dilemes de tots dos personatges: el de Falcon en relació amb el llegat del Capità Amèrica i el Soldat d'Hivern en relació amb la culpa que sent per tot el que va fer quan formava part d'Hydra. És una sèrie que està dirigida als que ja estan completament endinsats en el món de Marvel. A diferència del que passava a "WandaVision", que permetia entrada a neòfits, aquí és molt més difícil. El més interessant: L'altra diferència és que "WandaVision" era una proposta diferent i original. Aquí trobem una sèrie molt més genèrica, que enlluerna amb l'acció però que és justa en el drama i, sobretot, confia poc en l'espectador, verbalitzant-ho tot. Els personatges diuen com se senten i expliquen el que fan. ​Atenció a: Abusa de l'exposició narrativa, un problema recurrent a Marvel, que sempre sembla que tingui por de perdre públic.Hi ha la promesa d'explorar el racisme als Estats Units a través de la idea que és un personatge negre qui hauria de ser el nou Capità Amèrica. És un concepte potent, com a símbol. Però al primer episodi, que és el que he vist, no entra gaire en la qüestió racial, que li podria donar substància. A quina plataforma: A Disney+. 1 temporada de 6 episodis.   5. "Genera+ion" (Zelda Barnz, Daniel Barnz, Daniel Barnz i Channing Godfrey Peoples, 2021) "Una sèrie sobre la generació Z." Semàfor: Vermell. El punt fort: És una sèrie que vol ser, clarament, "la sèrie", en majúscules, de la generació Z (té com a productora executiva Lena Dunham, que va fer el mateix amb els "millennials"). I aquest és un dels seus problemes: que aquesta intenció és molt evident i està tot orientat cap aquí. De què va? A partir d'aquí tots els personatges responen a diferents idees i angoixes que s'associen a aquesta generació. Això els porta a ser clixés, versions exagerades de diferents temes. Són peces d'un mosaic, però no personatges en si mateixos. Evidentment, aquestes angoixes giren fonamentalment sobre el sexe. La sèrie està sobrecarregada de representació LGTBI, fins al punt que se n'ha anat a l'altre extrem. El que en altres sèries com "Euphoria" sorgeix amb naturalitat, aquí és forçat. De fet, hi ha escenes, com una que té lloc en un lavabo d'uns grans magatzems, que sembla que estiguin dient que és una generació estúpida. El més interessant: La sèrie està creada per Zelda Barnz, una noia de 19 anys, i el seu pare, el guionista Daniel Barnz. La veu d'ella hauria de garantir un retrat genuí d'aquesta generació, però l'efecte és el contrari. El tàndem de filla i pare segurament explica el fet que la sèrie té moments en què sembla que vol entendre els personatges i moments en què els troba ridículs. ​Atenció a: L'únic que salvaria és el personatge de Justice Smith, que posa carisma i dona personalitat a una sèrie que no en té. El públic jove mereix sèries millors que aquesta. A quina plataforma: A HBOb1 temporada de 8 episodis.