Semàfor de sèries, amb Toni de la Torre, a "El matí de Catalunya Ràdio"
Després de l'èxit de la primera temporada, "Bridgerton" torna amb la història del germà gran de la família i sense el famós duc de Hastings
El matí de Catalunya Ràdio

"Bridgerton", el sexe de les dones a partir dels 40 i altres novetats de sèries

La sèrie que va triomfar a Netflix gràcies al duc de Hastings torna, però sense ell. També tenim nova temporada d'una sèrie britànica que s'ha comparat amb "The Wire"

Actualitzat
TEMA:
Sèries

"Bridgerton"

Semàfor Vermell

A quina plataforma: Netflix (segona temporada, divendres 25 de març)

De què va? La primera temporada es va convertir en un fenomen gràcies al famós duc de Hastings (interpretat per l'actor Regé-Jean Page). Però el personatge no és a la segona temporada. L'actor ha deixat la sèrie, que d'altra banda ja tenia previst explicar una altra història (seguint els llibre en què es basa): la d'Anthony Bridgerton, el fill gran de la família.

I no és el mateix. Per l'actor, però sobretot perquè la trama del duc de Hastings era obertament sexual. A la primera temporada la sèrie era molt desvergonyida: capaç de fer d'una escena amb una cullera, una cosa de què parlés tothom.

A la segona temporada la història central és de contenció. Amb dos personatges que intenten no embolicar-se per diferents motius. Malgrat que s'atrauen, fan veure que no se suporten l'un a l'altre, com una Elizabeth Bennet i un Darcy de segona classe.

Aquesta contenció no li prova gens bé, a una sèrie que és tot el contrari. "Bridgerton" és morbo i passió per les xafarderies dissimulada pels vestits de drama d'època, un gènere en què en realitat la sèrie té zero interès. Té més a veure amb sèries d'adolescents superficials com "Gossip Girl" o "The OC".

Si a més hi afegim que el misteri de Lady Whistleblower ja no hi és, el resultat és una temporada avorrida, on la mediocritat de la sèrie i els seus problemes, que són molts, començant per la manca de treball dels personatges, diàlegs artificials i escenes amb un ús del croma vergonyant, es fan molt evidents. I ja no entro en la diversitat forçada del repartiment en un món de ficció on no hi ha racisme. Ni tampoc en el fet que les trames són totes heterosexuals.


"Lust" ("Lujuria")

Semàfor Groc

A quina plataforma: HBO Max

De què va? És una sèrie sobre un grup de dones que probablement mirarien la primera temporada de "Bridgerton" per animar-se el dia. És una sèrie que vol parlar del desig sexual de les dones de "mitjana edat". És a dir, dels 40 als 60 anys. Si l'expressió "de mitjana edat" us ofèn, us diré que a les dones de la sèrie també. Tot ve d'un estudi que classifica les dones d'aquesta franja d'edat així i que determina que estan sexualment insatisfetes.

L'estudi és una excusa per tenir un grup d'amigues parlant sobre la seva sexualitat. Totes estan en conflicte amb el tema. Algunes perquè no troben mai el marit motivat. D'altres, perquè no troben el temps per fer-ho i d'altres perquè no en tenen ganes.

Totes senten que les seves relacions són rutinàries i batallen per recuperar el desig sexual en un dia a dia que els ho posa molt difícil a causa de les responsabilitats professionals i familiars. N'hi ha una que fins i tot té un horari per evitar que la vida sexual del seu matrimoni esdevingui inexistent.

Des de la meva posició d'ignorància sobre el tema, em va semblar que el que exposen els personatges és força acurat i que la sèrie vol posar en pantalla converses entre amigues d'aquesta edat i parlar-ne trencant tabús.

Dit d'una altra manera: "Lust" fa el que hauria d'haver fet "Sexe a Nova York" en el seu retorn. Ho fa amb un repartiment que funciona molt bé, encapçalat per Sofia Helin, que tindreu present per la sèrie "Bron/Broen". Per contra, la part més còmica de les situacions, que es basen en la incomoditat, no acaba de funcionar.


"Pachinko"

Semàfor Verd

A quina plataforma: Apple TV+ (divendres 25 de març)

De què va? Una màquina de pachinko és una mena de pinball molt popular al Japó, amb unes boles que surten disparades en totes les direccions. Aquesta és la metàfora que l'escriptora Min Jin Lee va triar per explicar la història d'una família coreana a través de quatre generacions. Els seus personatges, com les boles del joc, surten disparades, sacsejades pels temps convulsos en què viuen, i van a parar a llocs més o menys afortunats.

"Pachinko" és una història ambiciosa, que recorre gairebé un segle d'història. L'adaptació en forma de sèrie narra les diferents èpoques en paral·lel establint similituds entre les situacions dels personatges, tenint com a fil conductor el personatge de la Sunja, que és la que vincula tots els personatges i que quan comença la sèrie és una nena que creix en una Corea ocupada dels japonesos, sent la filla d'una família molt humil que viu de la feina del pare, pescador.

La situació social i política del país té un paper clau en una sèrie que tracta temes com el racisme, els prejudicis, la identitat i el sentit de pertinença, que afecten els personatges de diferents maneres, tant els de principis de segle com els seus descendents.

Al repartiment hi trobareu noms coneguts com Youn Yuh-jung, actriu coreana que l'any passat va guanyar l'Oscar a la millor secundària amb "Minari". Filmada amb un estil molt cinematogràfic i amb una gran sensibilitat a l'hora de tractar escenes dramàticament molt potents. Us la recomano sobretot si voleu canviar la idea que teniu de les sèries coreanes. No totes són "El joc del calamar".


"Justicia" ("Anne")

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

De què va? És una minisèrie que parla d'una tragèdia malauradament real que va tenir lloc als anys 80: la tragèdia de Hillsborough. Va passar a l'estadi del mateix nom on s'estava jugant un partit de futbol entre el Liverpool i el Nottingham Forest. Es va produir una allau humana on van morir gairebé 100 persones.

Es diu "Justicia" perquè, en el primer moment, les autoritats van culpar els aficionats del Liverpool. Van assenyalar el hooliganisme i el consum d'alcohol com a culpables de la creació d'aquesta allau humana d'efectes fatals, i els mitjans van donar l'explicació per bona. Es va considerar que les morts havien estat accidentals.

Malgrat tot, hi va haver familiars de les víctimes que van insistir a investigar. La sèrie té com a protagonista una mare que va perdre el seu fill adolescent i que està decidida que se sàpiga la veritat. La interpreta Maxine Peake, que darrerament està fent papers molt durs ("La infàmia") i que aquí retrata molt bé la fortalesa d'una mare que està vivint un dolor inexplicable però vol que els responsables del que va passar paguin pel que han fet.

Els fets de la tragèdia són perfectament coneguts avui, i les causes reals al darrere: és a dir, els errors de la policia en el control de la situació, també són ben coneguts. La minisèrie sobretot homenatja aquesta mare i la seva lluita legal que va durar fins al 2016.


"Top Boy"

Semàfor Verd

A quina plataforma: Netflix (la quarta temporada o la segona, segons es miri)

De què va? És una sèrie britànica que ha estat comparada amb "The Wire". Originalment va tenir dues temporades i va ser cancel·lada a Channel 4. Va ser una decisió polèmica, perquè va formar part d'altres cancel·lacions d'altres sèries que tenien en comú el fet de ser incisives i incòmodes. En el cas de "Top Boy", era una sèrie que retratava el tràfic de drogues al barri de Hackney a Londres.

D'aquí les comparacions amb "The Wire", tot i que no és tan ambiciosa. És una sèrie més petita. Segurament té més en comú amb "The Corner", també de David Simon. Per sort, molts anys després, Netflix va decidir rescatar la sèrie i donar-li una temporada nova: i aquí ve l'embolic, ja que Netflix va començar la numeració de temporades de zero.

Així que ara s'ha estrenat la quarta temporada de "Top Boy" (que per Netflix és la segona), on presenten el protagonista amb l'objectiu de sortir del món del tràfic de drogues amb tots els beneficis que ha acumulat. Per descomptat, no serà fàcil i hi ha diverses situacions en marxa que poden posar en perill aquesta sortida neta que busca.

És una sèrie que posa l'èmfasi en l'estricta jerarquia d'aquest món i en com els més vulnerables, sovint preadolescents i adolescents en situacions difícils, són utilitzats per moure la mercaderia al carrer mentre que els autèntics responsables compten els bitllets.

En les temporades de Netflix s'ha ampliat l'abast de la sèrie i s'han explorat també els vincles internacionals dels narcotraficants i, de fet, a la quarta temporada, hi ha una trama que passa a Andalusia. La sèrie s'ha fet més gran, però el punt fort continuen sent les interpretacions, que són molt creïbles, i un guió que continua capturant amb molta precisió el context social de la història.

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut