Primer pla en blanc i negre d'Helena Jubany
Helena Jubany tenia 27 anys quan va aparèixer assassinada (ACN / cedida per la família)
ANÀLISI

Bri d'esperança per a la família d'Helena Jubany

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Albert Segura

Sotsdirector d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@albertsegura_
Actualitzat

Si el periodisme no posa llum a la foscor, no és periodisme. Si no és honest i no millora la societat, si no la fa progressar, si no serveix per canviar les coses, si no és incòmode amb els poderosos, també amb jutges i policies, si no defensa els dèbils, llavors no és periodisme, és una altra cosa: potser només propaganda.

Aquesta matinada ha fet 20 anys, exactes, que algú va matar l'Helena Jubany, llançant-la des d'un terrat a Sabadell, despullada i amb cremades al cos, el 2 de desembre del 2001. I si el periodisme no hagués destapat i denunciat una investigació negligent, caòtica, fins i tot misògina, plena d'errors, aquest assassinat continuaria en l'oblit, impune. Sense el "Crims" del Carles Porta i sense la consternació, l'onada d'indignació social que va provocar la seva emissió a Catalunya Ràdio, ara ja no quedaria marge per fer justícia i els assassins se'n deslliurarien per sempre.

Però a falta de poques setmanes perquè el cas prescrigui, el jutge investigarà un nou sospitós, que era company de Jubany a la Unió Excursionista Sabadell: la prova clau són els correus electrònics que li va enviar a la jove bibliotecària, recuperats al seu ordinador. L'ha citat a declarar i li farà una prova cal·ligràfica per mirar si la seva lletra coincideix amb la dels anònims. Això atura el compte enrere de l'arxivament, previst per al febrer, i és un bri d'esperança per a la família Jubany, després de dues dècades de lluita.

La impunitat no hauria de prescriure mai, però cal més i millor periodisme, del que posa llum a la foscor, per fer-ho possible.

Anar al contingut