La frase de la mare sempre vagis on vagis: "Agafa un mocador, que ja saps com posen l'aire condicionat". Dissabte. Sis de la tarda. Botiga de centre comercial de l'àrea metropolitana. 23 graus a l'interior, amb unes xifres digitals que brillen en un mirall. 30 graus a fora. La Candela, que mentre tothom està de vacances mira de guanyar uns diners treballant en aquest centre i que endreça totes aquelles peces que hauríem de plegar però que deixem allà amuntegades sense vergonya, m'explica que no pot més. Que es congela cada dia. Per això porta jaqueta; jaqueta un 30 de juliol. A fora de la botiga, el dia no és dels més calorosos de l'estiu. La Candela està al cas de l'últim anunci que ha fet el president del govern espanyol:  "Tant de bo canviï, però no les tinc totes; a veure què fan aquí." Dijous 30 de juliol. "Briefing" del govern espanyol. En una sala plena de periodistes, la calor es fa insuportable. La temperatura està fixada als 27 graus, seguint la norma que el govern espanyol va aprovar a finals de maig per als edificis públics. Un dels tècnics encarregat de la sessió demana amb bones maneres que abaixin la temperatura, la calor que hi fa no deixa ni pensar. En un món on ens sembla tan normal que dins dels edificis tancats a l'hivern anem amb màniga curta i a l'estiu amb jaqueta hi falta massa sentit comú. Potser per això celebro que aquest cap de setmana s'hagi parlat tant als bars de si a l'estiu cal anar o no amb corbata. Tot i que alguns diran, i no sense raó, que el debat de la corbata és foc d'encenalls per no parlar d'una inflació desbocada al 10,8%. Però hem arribat a un punt que els efectes del canvi climàtic ja no els avancen els científics als diaris i a les notícies. Ja els patim i els vivim. Si som a temps de fer alguna cosa, és que el comprovarem en els pròxims anys. Mentrestant benvingudes siguin les mesures que ens facin trontollar la nostra manera de viure, perquè com deia la cançó "hi ha d'haver una altra manera de viure".