Sobre el paper, moltes xarxes fan bona fila. És l'execució allò que les acaba malmetent. Twitter havia de ser una plataforma de micromissatges ideal per a la immediatesa. Però fa temps que s'ha convertit en una olla plena de trols disposats a pervertir el debat des de la covardia de l'anonimat. O què podem dir de la cultura narcisista d'Instagram, que, abans de ser comprada per Facebook, era un recull de fotos boniques i postes de sol amb filtres efectistes. Be Real es defineix, com Twitter, per la seva limitació. Aquí no són 280 espais, però sí dos minuts com a marge per penjar una foto presa en un moment aleatori del dia, decidit per l'aplicació. És a dir, pura doctrina de la generació Z: pocs embelliments i màxima veritat. Perfecte si serveix per connectar-nos als altres des de la quotidianitat. Fora torrades d'alvocat muntades amb precisió d'orfebreria. Fora fotos de peuets a la piscina. Ara, la cosa és que no es torci. La pregunta del milió és si guanyarà una generació nascuda ja al segle XXI i que reclama màxima genuïnitat o bé, un cop més, ho faran les grans corporacions manufacturant una il·lusió d'autenticitat que els clavi a les pantalles?