Bars i restaurants, l'ADN del país, els primers a rebre

L'esmorzar ràpid de primera hora, el cafè de mig matí, un vermut i unes olives al migdia, el dinar d'empresa, el berenar, la canya, el 'piquem alguna cosa' per sopar, quatre tapes o un primer per compartir i cadascú un segon, el dinar de diumenge amb la família, la copa d'abans d'anar a dormir. De barri, de disseny, amb quatre taules o amb dos menjadors. Els bars i restaurants són la salsa, l'ADN del país. A més d'una palanca econòmica imprescindible. I ara els ha tocat el rebre. Són la tecla que els responsables de Salut han decidit prémer per intentar contenir una corba que torna a estar disparada. El ritme a què s'està contagiant la gent amb el coronavirus preocupa. Els bars i els restaurants són la primera línia, l'objectiu de la primera actuació... i tot fa pensar que no serà l'última. Entrem en un túnel de restriccions i de tancaments que han de ser quirúrgics, sectorials i puntuals, per barrar el pas a la Covid, i que probablement s'allargaran durant els mesos de tardor i d'hivern. Perquè això no se soluciona en 15 dies. Ho va deixar ben clar la consellera Vergés ahir. A tot Europa estan pujant les xifres de positius i d'ingressats. Salten les alarmes a França, per exemple, on demà entra en vigor el toc de queda a París i altres ciutats. L'objectiu és evitar el confinament total, com el del mes de març. Ens ho deia la responsable de Salut Pública de l'OMS, María Neira, fa tot just 24 hores en aquest programa. Això altre no ho deia però se li entenia: no farem vida normal fins al 2022, que és quan la vacuna haurà arribat ja a tota la població. I amb aquest panorama al davant, el que segur que no ajuda gens, però gens, ni a l'estat d'ànim, ni a la confiança en el sistema, són intervencions com les d'Oriol Mitjà, ahir al "Catalunya migdia", acusant el govern d'incompetent i de tenir un lideratge fracassat. Fins i tot, assegura que es podrien haver evitat morts. La gent del carrer no en té ni idea, si Mitjà té raó o no. Només sap que porta un any molt complicat, amb tot de cap per avall, quedant-se a casa, patint i fent una vida no normal, en molts casos amb familiars morts o malalts, en molts altres sense feina o amb ERTOs... Prou desconcertant és tot com per haver d'escoltar ara un dels metges de referència de la pandèmia carregant-se així la confiança en el govern. Sigui veritat o no. Potser ara no tocava.