"Barry"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max

De què va? Sèrie que s'acaba, que és de nivell i que té un final arriscat que penso que funciona molt bé. Sense entrar en detalls (com sempre, evitem espòilers), us diré que aquesta és una sèrie sobre un individu que havia comès crims inexcusables.

Un exmarine massa tocat per tot el que ha arribat a fer que treballa com a assassí a sou. Quan la sèrie comença descobreix en la interpretació (s'apunta a classes) una professió en què pot ser una altra persona i es planteja un canvi de vida.

A mesura que la sèrie ha avançat, la premissa s'ha utilitzat per preguntar-se si el personatge es pot redimir. En realitat, com més ha progressat la sèrie, el personatge ha fet coses pitjors, allunyant la possibilitat de la redempció. Però ell continua volent construir-se una mentida al seu voltant i no acceptar qui és realment.

Tota l'última temporada gira al voltant d'aquesta idea. Hi ha molts personatges que es menteixen a si mateixos i això entronca amb la voluntat de la sèrie de ser, també, una sàtira del món de Hollywood, que no deixa de ser una gran mentida. El final aconsegueix combinar aquestes dues facetes fent uns salts en el temps arriscats que li surten bé perquè permeten expressar millor aquesta idea.

Els actors estan molt bé: Bill Hader com a protagonista, però sobretot secundaris com Sarah Goldberg o Anthony Carrigan, i el final de la història del personatge és conseqüent.

En l'últim tram la sèrie fins i tot acaba reivindicant-se a si mateixa com una proposta artística agosarada en un exercici una mica metalingüístic que potser a algú no li farà el pes, però que jo trobo que és afí a l'estil d'una sèrie que, efectivament, és singular. Una sèrie d'autor que ha brillat en un panorama on sovint s'abusa de fórmules.

"The crowded room"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Apple TV+

De què va? Es tracta d'un thriller que comença quan un noi jove és a punt de dur a terme un assassinat al mig del carrer. Pertany al que sembla que podria ser un grup armat i té l'encàrrec de matar una persona concreta. A l'hora de la veritat, no s'atreveix a prémer el gatell.

És el primer paper protagonista de Tom Holland en una sèrie (però no el primer cop que hi treballa, ja que havia tingut un paper a Wolf Hall).

Acaba detingut igualment per la policia i portat a una sala on serà sotmès a un interrogatori per esclarir què ha passat. L'encarregada de l'interrogatori està interpretada per Amanda Seyfreid (The Dropout), i la sèrie s'estructura a partir de les seves qüestions que serveixen per explicar la història del personatge i el seu passat.

El seu passat és molt més complex del que aparenta el personatge al principi, quan sembla un noi vulnerable que s'ha ficat en una situació que el supera. Però la sèrie s'equivoca intentant amagar massa els motius que guien el personatge. Primer, perquè és més previsible del que pretenen. I segon, perquè seria molt més interessant explorar el personatge un cop se sap tot.

Durant bona part de la sèrie, el guió s'esforça a tapar el misteri i pot ser una mica frustrant. Per contra, Tom Holland fa un bon paper (per cert, originalment era Leonardo DiCaprio qui havia d'estar al capcavant del projecte), i la relació amb la interrogadora serveix per mantenir el fil.

Malauradament, s'acaba quedant en una història amb molt de potencial però una mala gestió de la trama principal. El meu veredicte és que us la podeu estalviar.

"The idol"

Semàfor Groc

A quina plataforma? HBO Max

De què va? Només s'ha emès un episodi, i en aquest episodi jo hi he vist dues sèries: una que pot ser interessant i una altra que és horrorosa. A més, estan perfectament separades en dues meitats. La primera meitat de l'episodi presenta la història d'una estrella del pop que després d'una crisi planeja el seu retorn amb un àlbum nou.

La sèrie explica molt bé el funcionament de la indústria de la música en el cas d'estrelles d'aquesta magnitud i com té al seu voltant de forma permanent diferents persones que prenen decisions per ella i volen, fonamentalment, que triomfi, vigilant de no cometre errors en cap aspecte, com la seva imatge pública.

Precisament una crisi al voltant de la seva imatge articula la trama en aquest inici, i la sèrie ho tracta d'una manera interessant, al mateix temps que retrata la protagonista com un objecte de qui tothom espera una cosa concreta. Malgrat això, no se la presenta com una víctima, almenys no directament, de la indústria.

La sèrie té al darrere Sam Levinson, el creador d'Euphoria, i per tant algú que ja ha demostrat que sap copsar molt bé un món d'excessos. Moltes vegades per fer-ho ell també és excessiu. I aquest també és el cas.

El cos del personatge s'exposa molt, amb l'actriu Lily Rose Depp mig despullada en gran part de les escenes. La mateixa sèrie és vehement en aquesta qüestió fent aparèixer un personatge que és un coordinador d'intimitat a qui se'l despatxa dins de la ficció com una declaració de principis fora de la ficció.

S'estigui d'acord amb el seu plantejament o no (personalment em sembla arriscat i, per tant, interessant), la sèrie s'enfonsa a la segona part de l'episodi, que se centra en la relació tòxica i masoquista entre la cantant i una mena de guru que interpreta The Weeknd (que també és creador de la sèrie).

Aquesta part té molt poc interès: redunda en escenes tipus "Cinquanta ombres d'en Grey" però sense aportar cap mena de profunditat al que explica i a sobre amb el llast de la interpretació pobra de The Weeknd, que interpreta el guru.

Sospito que el futur de la sèrie tindrà més a veure amb aquesta segona part que no pas amb la primera, i per tant acabarà sent molt poc recomanable. Però de moment no la vull descartar del tot, perquè els indicis a l'inici han estat prou bons per donar-li marge.

"1985"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

De què va? Es tracta d'una sèrie belga que reconstrueix uns crims molt violents que van tenir lloc durant tres anys: del 1982 al 1985. En diferents robatoris una banda de lladres va matar 28 persones.

Van ser accions criminals que destacaven per la intensitat de la violència en contrast amb la mida dels robatoris, ja que els botins eren relativament petits, i també a la poca o nul·la resposta de la policia. De fet, no se'ls va atrapar mai i avui encara no se sap qui eren.

Això ha portat a molta especulació al voltant de la banda, coneguts com els Assassins de Brabant, i moltes tesis apunten a una connivència de les autoritats. El que fa la sèrie és reconstruir les accions de la banda, però en comptes de tenir els seus membres com a protagonistes, el que fa és situar el punt de vista en tres amics. Tots ells joves i amb la vida al davant: dos policies que són nous al cos i una advocada que tot just comença a exercir.

Això permet a la sèrie explicar la història des d'una posició en què pot indagar en la possible corrupció de la policia i del sistema judicial, exposant tot el que se sap actualment sobre les connexions de la banda amb les elits polítiques. I al mateix temps explicar la història d'una pèrdua d'innocència que viuen individualment els personatges però que es trasllada col·lectivament al país.

Acaba sent una història universal sobre la pèrdua de confiança de la ciutadania vers la policia i en el sistema judicial en general. Molt més interessant que la història sobre crims que veiem habitualment. És molt recomanable, especialment si us ha agradat "Sherwood".

"Fubar"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? Protagonitzada per Arnold Schwarzenegger. És la mena de sèrie per mirar per desconnectar. És una sèrie d'acció amb comèdia en què Arnold Schwarzenegger fa tot el que esperes d'ell i juga amb la seva pròpia imatge.

Interpreta un súper agent de la CIA que malgrat l'edat (recordem que l'actor té 75 anys) encara pot repartir castanyes i guanyar els dolents de torn. Fins i tot quan està rodejat i sense cap arma, ell pot amb dos, tres, quatre o els que siguin.

Però aquesta vella glòria que encara pot allisar el cul a qui faci està pensant a retirar-se... ho faria si no fos perquè li demanen que compleixi una última missió en què descobreix que la seva filla també és una agent de la CIA.

Com si això fos una versió d'"Alias" en to còmic, s'inicia una dinàmica entre els dos marcada per la diferència generacional i pel fet que ell la veu com una nena i en canvi ella, que és una dona, està tipa del pare sobreprotector.

La dinàmica entre ells dos és el que esdevé més repetitiu dins d'una fórmula que és força entretinguda. Hi ha moltes escenes d'acció i té situacions divertides. Si aconseguiu no pensar gaire i entreu en el que proposa la sèrie, us ho podeu passar bé.

Però aquesta mena de relació pare-filla és un tipus de trama antiquada i que s'esgota de pressa. Per ser una sèrie que vol ser entretinguda, els seus vuit episodis no passen tan de pressa ni són tan lleugers com pretén.