Dia 1 de campanya per a les municipals. Dia 1 de 15. Que a algú li semblarà que són 150 i no 15, és cert. Però que seran decisius perquè hi ha en joc les 947 alcaldies del país. I els alcaldes són peces fonamentals per a la vida en societat. Són els càrrecs polítics més propers, els que noten més directament el pes i el vincle de la confiança dels electors: perquè a l'alcaldessa ens la trobem quan anem a comprar el pa o quan tornem de recollir els nens de l'escola. I li podem demanar directament per les obres del pavelló esportiu, pels bancs que falten a l'ombra o per les voreres que estan plenes d'esvorancs.

En funció dels colors de què es tenyeixin el diumenge 28 els 947 municipis, el panorama polític català prendrà un aire o un altre. Se n'hauran de fer lectures a nivell nacional, del resultat d'aquestes eleccions, del repartiment del poder territorial.

Són el primer contacte amb l'electorat després de la trencadissa entre ERC i JxCat al govern de la Generalitat. I són a la vegada l'últim pas per les urnes abans que toqui votar a les espanyoles.

Barcelona és l'aparador d'aquesta convocatòria electoral. Perquè hi ha en joc molt més que la vara d'alcalde. Bona mostra de com de focalitzada està l'atenció en la capital catalana és l'agenda dels líders espanyols: Pedro Sánchez es deixarà veure al costat de Jaume Collboni. Yolanda Díaz farà companyia a Ada Colau i Alberto Núñez Feijoo, a Daniel Sirera. I els veurem més somrients que mai, més simpàtics que mai, fent coses que potser (en alguns casos) es podrien estalviar: arremangats cuinant paelles, ballant i xutant pilotes a porteria.

Per als partits, ara és el moment de seduir, de lluir el candidat més atractiu, el més directe, el més creïble... creuant els dits perquè no hi hagi patinades, per no cometre cap error. Però el principal error, el pecat original dels partits i dels candidats, és oblidar que els protagonistes no són ells, sinó els electors, i que les eleccions serveixen per passar comptes dels últims 4 anys i que cada vot és una mostra de confiança (sí), però també una càrrega de responsabilitat. No són cap regal, els vots.