ANÀLISI

Atrapats en vies mortes

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Més de 40.000 joves estan fent la selectivitat aquests dies. Busquen entrar a la universitat per preparar un bon aterratge en el mercat laboral. Busquen oportunitats. No és l'única via per entrar al món dels adults, la universitat. Hi ha altres camins, menys populars potser, se'ls hi fa menys cas, però són igual de vàlids per accedir a una feina. I després hi ha carrers sense sortida. Vies mortes.

Hem entrat a l'única presó de joves de Catalunya. El Centre Penitenciari de Joves que hi ha a tocar de Granollers, on els jutges envien els nois d'entre 18 i 25 anys que han delinquit. Molts, per temes relacionats amb les drogues. Ara mateix hi ha uns 330 nois. Molts hi són a l'espera de judici. D'altres, compten els dies i els mesos -en algun cas els anys- per tornar a sortir al carrer. La majoria, (7 de cada 10) són estrangers.

Hem parlat amb alguns d'ells. Són nois que no tenen veu als mitjans, no compten per a una societat que ha après a viure d'esquena al món penitenciari i d'esquena a una realitat incòmoda. Tan incòmoda com saber que hi ha gent jove, molt jove, que hauria d'estar fent esclatar la vida i que en canvi estan atrapats en vies mortes. Els donem l'esquena i els encasquetem en el sistema judicial i penitenciari.

El futur d'aquests nois no s'aclarirà a cop de sentència. En són corresponsables tots els actors de la societat. Perquè molts, però molts, hi arriben sense saber llegir ni escriure. Molts hi arriben directament des del carrer, de no tenir casa, ni família, ni entorn. Molts tornaran al mateix forat negre quan surtin malgrat tots els esforços que facin entre reixes per treure's l'ESO, per adquirir rutines i per fer-se il·lusions amb oportunitats que no arribaran.

Estan passant els millors anys de les seves vides a la presó. Encadenant condemnes, entrant i sortint, veient cada cop més a prop, com un precipici, la presó dels adults.

Alguns han viscut al límit. Altres són autèntics buscavides. Tots troben a faltar la vida. Ens ho han dit així, amb aquestes paraules: "trobar a faltar la vida". Escolteu-los avui, si podeu. I així, escoltant-los, almenys els compensem -ni que sigui en una mil·lèsima part- aquesta queixalada, aquesta cicatriu de per vida.

Anar al contingut