L'impacte de l'SOS de Madrid

"Tothom té família a Madrid, tothom passa per Madrid. Madrid és de tots, Madrid és Espanya dins d'Espanya. Què és Madrid, si no és Espanya? Madrid no és de ningú, perquè és de tothom. Tothom utilitza Madrid, tothom passa per Madrid. Voler tractar Madrid com a la resta de les comunitats és molt injust. Seria trampós si penséssim que Madrid pot rebre el mateix tracte que la resta de comunitats." Doncs tenia raó, Isabel Díaz Ayuso. Madrid és tan Espanya que ha aconseguit marcar/decidir/condicionar les polítiques de la resta de comunitats. Madrid és qui té les pitjors dades de coronavirus, però la seva presidenta ha retorçat de tal manera la negociació amb el govern espanyol que ha acabat convertint el que havia de ser un pla d'atac específic en un "cafè per a tothom". Això... o el govern espanyol ha preferit no jugar-se-la amb l'opinió pública madrilenya. El cas és que gairebé dues setmanes després de l'SOS de Madrid demanant ajuda a la Moncloa per controlar la situació desbocada de la pandèmia, no només no s'han pres mesures específiques a temps que ataquin directament la corba de la pandèmia en aquest territori, sinó que es força un criteri homogeni per a la resta de l'Estat. Una decisió que afectarà milers de persones que ni hi viuen, ni trepitgen Madrid. La gestió d'una emergència sanitària com la del coronavirus no hauria de ser mai un pols entre governs. Però en aquest cas ho és. I l'ha guanyat qui ho estava fent pitjor.