La política catalana entra en fase d'excepcionalitat

Que el Tribunal Suprem estigui deliberant si confirma la inhabilitació del president Torra per haver despenjat tard una pancarta que demanava la llibertat dels presos és excepcional. Que aquesta inhabilitació pugui arribar per primer cop contra un president en exercici del càrrec també ho és. Que la vista que donava inici a aquestes deliberacions ahir la poguéssim seguir en directe a través de les ràdios i les televisions és excepcional. Que la defensa del president parli de presidents de tribunals amb dos barrets, d'assalts a despatxos i de sentències dictades abans d'entrar a la sala... és excepcional. Com també ho és que enmig d'una enorme crisi econòmica i social, Catalunya sigui a un pas d'una nova crisi institucional. Que la legislatura pengi d'un fil i que aquest fil el pugui tallar un jutge, via publicació al BOE. Que no hi hagi estratègia ni projecte, ni en comú ni per separat. Que es prioritzin el simbolisme i les batalles sense recorregut. Que es torni a ajornar el diàleg. I, al final, tanta excepcionalitat acabarà asfixiant un país excepcional.