Per primer cop a la història, un president de la Generalitat en exercici pot quedar inhabilitat per la justícia. Quim Torra és el tercer president en quatre anys que es juga el càrrec: no en funció de les paperetes que es dipositen dins les urnes, sinó de les lleis. El 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va inhabilitar Artur Mas quan ja era fora de Palau, per la consulta del 9N. I el 2017, un inèdit decret 155 va fulminar Carles Puigdemont després del referèndum. Ara és el Suprem el qui pot fer caure Torra... per una pancarta. Una pancarta, això sí, que acusava precisament el mateix Tribunal d'haver dictat una sentència injusta, la de l'1-O. La cita d'avui davant del Suprem, per tant, és com tornar a la casella de sortida: un cercle ben estrany. Encara hi ha un segon cercle xocant al voltant d'aquest cas. En paral·lel, també s'està dirimint fins on arriba el poder de la JEC, la Junta Electoral Central: si té competències infinites o no. Un òrgan administratiu pot acabar apartant del càrrec tot un president. Quim Torra es plantarà davant del Suprem sense haver explicat quins plans té si l'inhabiliten. Tampoc no han pactat cap pla els partits independentistes en cas que això passi, més enllà d'un gest de suport al president. L'anomenada "opció Venturós", que proposa la CUP i que el mateix Torra no ha descartat, convertiria la presidència de la Generalitat en una figura simbòlica. A les portes d'una crisi institucional -una més de les moltes que Catalunya ha viscut els últims anys- el més clamorós és l'absència d'estratègia. No hi ha pla. Ni per respondre al que passi al Suprem, ni pel que ha de passar els propers un, tres o cinc anys. Afegim-hi una crisi econòmica i social esgarrifosa, d'un abast que encara es fa dificil de calcular. El panorama és desencoratjador.