Imatge d'arxiu de la plataforma marina del projecte Castor. (horitzontal)
Imatge d'arxiu de la plataforma marina del projecte Castor
ANÀLISI

Arriba a judici el nyap de la plataforma Castor

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

La plataforma Castor és un projecte gegantí i ambiciós, impulsat per un dels homes més poderosos de l'estat, Florentino Pérez, parapetat rere un conglomerat empresarial i d'aliances amb el poder polític. Havia de ser el dipòsit de gas natural més gran de l'Estat i va acabar sent un bunyol monumental. A més d'una demostració escandalosa de l'alt grau de complicitat entre la política i el món de la gran empresa.

El govern de Rodríguez Zapatero va aprovar el projecte l'any 2008, quan la bombolla immobiliària ja era una olla a pressió a punt d'esclatar i Espanya era a un pas d'entrar en una greu crisi econòmica i social. Qui signava el contracte era la constructora ACS, de Florentino Pérez, per explotar una plataforma instal·lada davant les platges de Vinaròs i Alcanar que havia de servir per emmagatzemar gas sota el mar, en un pou petrolífer antic.

Hi havia estudis que advertien del risc del projecte, però qui paga mana, i la plataforma va començar a funcionar, injectant gas als dipòsits. Una operació que va provocar desenes de terratrèmols als pobles de tot el litoral, fins a 500, que es va sentir fins i tot a Tarragona, i que van fer destrosses en edificis. L'alarma -evident- per aquells sismes, i les queixes dels veïns i dels ajuntaments van acabar fent que l'any 2013 el govern de Mariano Rajoy ordenés aturar el projecte i un any després liquidés la concessió.

I aquí va començar l'operació de la vergonya. L'empresa va demanar una indemnització a l'Estat per haver hagut d'aturar l'activitat. I se li va concedir: 1.350 milions d'euros. Uns diners que va rebre d'ENAGAS, és a dir, de l'Estat, que va demanar un crèdit al Santander, CaixaBank i Bankia per avançar aquesta milionada. I que l'Estat ha hagut de tornar amb interessos. En total, uns 2.000 milions d'euros. I són els contribuents els que han acabat pagant la factura d'aquell fiasco, amb la complicitat dels governs del PSOE, primer, i del PP, després.

Vuit anys després, de la vintena d'imputats que hi havia en un primer moment, només en queden dos: exdirectius d'Escal UGS. Tots els altres, fins i tot els responsables del Ministeri d'Indústria i Medi Ambient que van permetre que el projecte tirés endavant, han vist com se'ls ha arxivat la causa.

Els dipòsits encara no s'han segellat del tot i fins que no ho estiguin no es podrà desmantellar la plataforma, que es mira els veïns del Montsià i del Baix Maestrat, desafiant, mar endins (o podríem dir, despatx enllà), com un monstre que es mofa dels humans petits i insignificants, que no només el suporten i el pateixen, sinó que a sobre el financen.

Anar al contingut