Arremangar-se per salvar la sanitat pública

Triple pressió dels professionals dels serveis públics sobre el govern de la Generalitat. L'any comença de la pitjor manera per a l'executiu: sense acord sobre els pressupostos i amb el col·lectiu sanitari, el de l'ensenyament públic i els taxistes en peu de guerra. La vaga amb més impacte és la dels metges. I va més enllà de les coordenades d'aquesta legislatura. Feia anys que el col·lectiu sanitari no es plantava i és inquietant el panorama que descriuen. Perquè no parlen només de condicions laborals (millors contractes i millors sous), parlen de problemes molt més profunds: problemes estructurals. I ho diuen tant els sindicats, com els portaveus dels col·legis oficials. Els doctors Jaume Padrós i Joan Guix ho explicaven ahir al programa (com acostumen a fer els metges) amb un discurs quirúrgic: sense posar-hi més pa que formatge. La sanitat pública s'ha convertit en un sistema gegant, excessivament burocratitzat, infrafinançat i saturat. Aquesta és la diagnosi. Burocratitzat. Els metges dediquen una part desesperant de la seva jornada laboral a la paperassa, a la burocràcia. Tasques com les baixes laborals, que es podrien delegar a altres professionals. Infrafinançat. El gran problema és la falta de recursos: tant econòmics com de personal. És a dir, falten diners, cal que s'hi destini una partida més generosa dels pressupostos perquè la inversió per habitant pugi i se situï en la mitjana europea. Falten mans: a infermeria, a les consultes, als quiròfans. Falten especialistes i metges de família. I en faltaran. Perquè es triguen almenys 10 anys per formar un metge. Les facultats fan d'embut i la circulació de professionals no flueix: i no arribarà per cobrir totes les baixes que hi haurà ben aviat quan molts metges d'ara es jubilin. Saturat. Amb aquestes condicions i una població cada cop més envellida, el còctel és desastrós. Els metges no donen a l'abast a atendre pacients i reclamen una organització més eficient per dedicar a cada persona que entra a la consulta el temps mínim que mereix. Una panorama que no se solucionarà amb mesures per sortir del pas. Cal una reforma profunda del sistema. Cal replantejar-se de dalt a baix quin model de sanitat pública volem tenir i quin podem tenir. Els professionals ho tenen clar: fa mesos que van presentar al Parlament un decàleg de mesures urgents per començar a fer feina. I ho van fer al Parlament perquè és el conjunt de partits polítics que s'han de sentir interpel·lats per aquesta crida. Tothom s'ha d'arremangar per salvar la sanitat pública. Perquè és de tots i ho ha de continuar sent.