Aragonès i Sánchez, en hemisferis oposats

Us saludem avui des de Madrid, des de la seu de la Delegació de la Generalitat, al carrer Alcalà, uns pisos per sobre de la Llibreria Blanquerna. Fa tot just dotze hores, el president Aragonès compareixia a la sala de premsa d'aquest mateix edifici, després de sortir de La Moncloa, on va estar reunit durant dues hores llargues amb el president Sánchez. Els presidents cara a cara. Un primer contacte oficial, protocol·lari, per prendre mides i fixar posicions. Salutació dalt de l'escala, foto als sofàs i compareixences per separat en acabat. Una escena que s'ha repetit no poques vegades en l'última dècada, tot i que amb actors diferents. Una dècada d'infart que -per posar un punt d'inici- començaria l'hivern del 2011, fa just deu anys, quan el president Artur Mas s'estrenava a La Moncloa amb un primer cara a cara amb Mariano Rajoy. Escales, sofà i roda de premsa. Cinc anys després, el 2016, era el president Puigdemont qui repetia el guió. I només dos anys després, el 2018, el president Torra. En la primera cita, Mas i Rajoy va semblar que tenien bona entesa. La cosa va acabar pel pedregar. L'estrena de Puigdemont amb Rajoy no va ser per tirar coets, i també va acabar com el rosari de l'aurora. La relació Torra-Sánchez va començar amb ratafia i va acabar amb el "tros de quòniam" del president. El juny del 2021, la primera reunió Aragonès-Sánchez ha estat cordial. Veurem quin to acaba prenent d'aquí a dos anys la relació entre tots dos. De moment, hi ha poques pistes que facin pensar que l'evolució hagi de ser diferent de la de les anteriors relacions presidencials. De fet, si ha servit d'alguna cosa la trobada d'ahir és per constatar que la distància que separa les dues posicions és enorme. Son en hemisferis diferents. Oposats. La reunió de La Moncloa no els ha acostat. Són tan lluny com eren. I tal com estan situades les peces en el taulell de joc, les jugades que plantegen els uns i els altres són incompatibles. Com ho és, d'incompatible, brandar la bandera de la "normalitat institucional" mentre un tribunal administratiu, polititzat i opac fulmina el patrimoni d'una quarantena de persones vinculades a la Generalitat amb una fiança de 5,4 milions d'euros que, si la sumem amb les dues causes anteriors obertes pel mateix tribunal, arribem a la bonica (ironia, és terrorífica) xifra de 14,4 milions d'euros exigits a antics alts càrrecs i funcionaris catalans. "No hi ha garanties d'èxit", diu La Moncloa, en aquest camí que ara s'enceta, i insisteix que s'ha d'intentar, sense concretar com. No només no hi ha una proposta alternativa a la independència que pugui acontentar la majoria parlamentària independentista, per part de l'estat, sinó que tampoc hi ha vies de solució per als més de 40 escanyats pel Tribunal de Comptes, els encausats pel TSJ i el jutjat 13 de Barcelona, i els exiliats. Aragonès i Sánchez hauran de concretar què vol dir "retrobament" i què vol dir "diàleg". Caldrà filar prim per evitar que, més que un camí, això que comença ara sigui un altre laberint.