ETA va anunciar la seva dissolució el 2018, però continua present en el debat polític espanyol
ETA va anunciar la seva dissolució el 2018, però continua present en el debat polític espanyol
ANÀLISI

Aprendre a recosir: 10 anys sense ETA

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Aquest dimecres farà 10 anys que es va acabar la violència d'ETA. El comunicat de la Conferència de Pau d'Aiete posava fi a 50 anys de bombes, trets, zulos, amenaces, extorsions i guerra bruta. Les xifres del conflicte basc fan rodar el cap. 853 assassinats per ETA, 27 pel GAL, prop de 2.600 ferits, 42.000 persones amenaçades i uns 10.000 empresaris extorquits. Són dades del Memorial de Vitòria, la capital basca, des d'on us saludem avui, per fer una fotografia actualitzada del conflicte. Les armes, que mai no haurien d'haver entrat en escena, es van aturar definitivament l'octubre del 2011. El 2017 va arribar el desarmament i el 2018, la dissolució definitiva d'ETA.

Des d'aleshores, la societat basca respira. És sorprenent com de ràpid ha recuperat el pols, com l'oxigen ha omplert els carrers i les cases i les institucions. Sense violència, Euskadi batega i creix.

Des de fa 10 anys, aquí el repte és recosir, aprendre a conviure, a perdonar i a explicar-se. Primer, per entendre i acceptar què ha passat. Segon, per garantir que no torni a passar. Un camí costerut, amb no pocs obstacles, però que els actors principals estan decidits a no abandonar. Ha estat clau el paper de l'esquerra abertzale, conjurada per consolidar la via pacífica tot i els entrebancs. El gest que una dècada després ha fet Arnaldo Otegi, reconeixent el dolor de les víctimes amb una contundència inèdita, suposa un salt endavant poderós. Fa anys que l'esquerra independentista fa autocrítica i empatitza amb les víctimes, però el missatge d'ahir pren especial rellevància perquè coincideix amb l'aniversari dels 10 anys i perquè certifica el retrobament imprescindible per canviar de fase.

Als actors d'aquesta història, quan se'ls pregunta si hi ha pau a Euskadi, la veu se'ls atura. Tots necessiten uns segons per rumiar-hi i tots coincideixen en la resposta: encara no hi ha pau, perquè encara no s'han fet totes les passes per refer les fractures que es van obrir durant els 50 anys de lluita armada.

Acostar-se, escoltar-se, entendre's… aquest és el camí que estan fent aquí. Els partits, les víctimes i la societat civil, amb gestos valents i generosos, com el de Maixabel -viuda del socialista Juan Maria Jáuregi- o el de Pili Zabala -germana de Joxi Zabala. Donen una lliçó de maduresa i de civisme, que fa encara més petit i empobrit el posicionament encara frontista i marcial del Partit Popular, de Ciutadans i -per descomptat- de VOX. La dreta i l'extrema dreta són ara mateix l'última resistència per passar pàgina definitivament d'aquesta història.

Anar al contingut