Andalusia com a termòmetre

Els resultats de les eleccions andaluses marquen temperatures gèlides a Ferraz i calorada a Génova, i són claus per calcular les posicions de PSOE i PP, quan falta un any i mig perquè acabi la legislatura espanyola. L'escombrada del candidat popular ha fet que un corrent d'aire fred s'instal·li entre els socialistes. És l'escenari més temut per al PSOE: un PP amb majoria absoluta, que no necessitarà VOX per governar. Per tant, es desmunta el discurs en què els socialistes han basat bona part de la campanya, que insistia que PP i VOX eren el mateix. L'operació antinatural i radical dels de Santiago Abascal, forçant la candidatura de Macarena Olona (per molt vestit de "faralaes" que s'hagi posat) no ha funcionat i els d'extrema dreta creixen molt menys del previst. Interessant, la frenada de VOX, que aspirava a tot i no ha arribat a res... tenint en compte que va ser precisament a Andalusia on van fer la primera mossegada important, que després repetiria a les generals. El que està vivint el PSOE de Pedro Sánchez es pot definir ja com una mala ratxa. Els mals resultats a Madrid es podien entendre com una ensopegada. Fins i tot els de Castella i Lleó. Però amb Andalusia ja en van tres, d'ensopegades. És més que una qüestió de mala sort o d'un mal candidat. La desfeta de Juan Espadas, aposta personal de Sánchez, és un mal auguri per als socialistes, que ara hauran de prendre decisions. Andalusia és (era) el feu històric dels socialistes. Perdre'l és molt més que una patinada: passa a la categoria de desastre. La qüestió ara és quin serà el proper pas de Pedro Sánchez. Una crisi de govern podria ser una bona maniobra. Fa dies que hi ha travesses als diaris. Reforçar el Consell de Ministres, per recuperar la iniciativa política des de La Moncloa i capgirar la sensació que al govern espanyol se li ha acabat la corda. L'alternativa és avançar eleccions. Donar per liquidada la legislatura i buscar el contrapeu dels rivals... però no és precisament amb el pas canviat com trobarà el PP. No podia haver començat millor l'era Feijóo al capdavant dels populars. Matrícula d'honor a Andalusia. Una majoria absoluta que pot servir de precursor d'un canvi de cicle a nivell espanyol. És l'escenari que el gallec devia portar setmanes somiant: un resultat que li permeti marcar distàncies amb VOX i que deixi Pedro Sánchez noquejat. Descamisats, a Génova. Tancant finestres perquè no hi hagi corrent d'aire a Ferraz. Així ha deixat les coses la tempesta andalusa.