Amb la veritat n'hi hauria prou

Ni la pandèmia, ni els indults, ni la inflació descontrolada. Pegasus és la crisi més greu que ha viscut el govern espanyol fins ara. Tan greu, que comença a agafar forma de fallada sistèmica. Un dels socis de coalició és al govern i a la vegada demana la dimissió d'una col·lega del Consell de Ministres. L'executiu es mostra desacoblat, ningú sembla tenir clar qui havia de tenir cura del mòbil del president. És un error de seguretat colossal, que amenaça alguns dels pilars de l'Estat, a més de valors fonamentals com el dret a la intimitat. A la llista d'estralls que ha causat Pegasus al seu pas hi ha també el prestigi del CNI, que queda seriosament tocat quan falten pocs dies per un repte de primer nivell per als serveis secrets de qualsevol país com és la cimera de l'OTAN. Una crisi que s'ha carregat també el fil de confiança tan fràgil que s'havia teixit entre el PSOE i ERC. Que la directora del CNI admetés ahir a porta tancada que el mòbil de Pere Aragonès és un dels espiats amb ordre judicial eleva la crisi a un nivell superior. Un nivell on la cosa ja no se soluciona dient que tot s'ha fet dins de la llei, que no hi ha res a amagar i que s'estan donant explicacions. Les reaccions del govern espanyol són cada cop més inquietants. Com ara, que assegura no tenir constància que s'estigués espiant Pere Aragonès, quan és precisament La Moncloa qui -per llei- pot i ha de marcar els objectius del CNI. Avui, Pedro Sánchez serà a Barcelona. La distància amb Pere Aragonès no havia estat mai tan gran com ara. Trepitjar la mateixa catifa no els acostarà. Haurà d'esprémer a fons el seu manual de resistència Pedro Sánchez per superar aquestes hores crítiques. Tot i que potser no fan falta manuals ni números d'acrobàcia. Amb la veritat n'hi hauria prou. De cara a l'independentisme i de cara a l'opinió pública, que és molt més àmplia. L'espectacle de la comissió a porta tancada només dispara les filtracions i la desconfiança.