Condemna històrica, als Estats Units, contra el policia responsable de la mort de George Floyd: aquell negre, a qui tots hem sentit exclamar mentre agonitzava "I can't breath!" ("No puc respirar!"). L'home blanc, policia, que li va posar el genoll al coll, ofegant-lo, durant 9 minuts i 29 segons, és culpable de tots els càrrecs. El veredicte, a més de contundent, pot suposar un abans i un després en la lluita titànica contra el racisme estructural als Estats Units. Una dada, per constatar com d'important és aquesta condemna: els últims anys, des del 2005, els jutges nord-americans només han condemnat set policies per assassinat. George Floyd s'ha convertit malauradament en una icona. Ho és des del maig de l'any passat, quan va desencadenar una onada, el Black Lives Matter  (La Vida dels Negres Compta), que va recórrer mig món. Aleshores, amb Donald Trump a la Casa Blanca, atiant la tensió amb sortides de to incendiàries, traient l'exèrcit als carrers. Ara, amb Joe Biden -quin contrast-, situant-se al costat de les víctimes -en plural- trucant per telèfon als familiars de George Floyd, fent honor al seu tarannà d'home dialogant, empatitzant amb les injustícies estructurals que pateix la comunitat negra. Només a la ciutat de Minneapolis, els negres tenen onze vegades més probabilitats d'acabar a la presó que els blancs. El pitjor de tot és que amb George Floyd no acaba res. Ni amb la condemna al policia que el va matar, tampoc. Ens hem fet un fart d'explicar notícies aquest últim any de casos molt semblants: homes negres retinguts o morts a mans d'agents de policia blancs, en situacions altament sospitoses de mala praxi. És fàcil quedar-se en la superfície de les coses, quan no es viuen en primera persona. Tania Adam, periodista especialitzada en diàspores, escrivia fa un temps un article al Crític que us recomano, on diu que, històricament, "el dolor i el sofriment del negre s'ha reduït a la mínima expressió o s'ha ignorat", que els que criden ben alt que les vides negres importen "pretenen posar fi a aquest malson racial", i que revoltes com la que va generar l'assassinat de George Floyd "tornen a posar de manifest el rebuig a encaixar les persones negres a les societats occidentals: que és el llegat del segrest dels negres d'Àfrica -esclavitud- i de l'opressió dels africans al seu poble -colonialisme-. I que el nostre present racista està farcit d'un passat negrer: "El racisme és una plaga no erradicada, heretada dels europeus meridionals, marins, comerciants i traficants d'esclaus portuguesos i espanyols". En definitiva, Black Lives Matter, sí. Fa un any, avui i demà. Als Estats Units, aquí i a tot arreu.