Amb el català tot s'hi val

Algun dia atacar el català haurà de deixar de sortir gratis. Avui aquest dia --tant de bo-- sembla més a prop. El jutjat número 29 de Barcelona investiga Pablo Casado per haver dit que a Catalunya hi ha professors amb instruccions per no deixar anar al lavabo als nens que parlen castellà i que a aquests mateixos nens al pati els posen pedres a la motxilla. Ara l'expresident del Partit Popular haurà de declarar davant del jutge per haver dit aquesta bajanada, sempre que no hi presenti recurs i se li accepti. La Generalitat el va denunciar per injúries, calúmnies i delicte d'odi, i aquest jutjat ha admès a tràmit la denúncia. Dels representants polítics se n'espera un mínim de sentit comú i de responsabilitat. Sobretot, quan representen 5 milions d'electors, com és el cas del Partit Popular. Però amb el català tot s'hi val. Malgrat ser una de les llengües considerades mitjanes de la UE en nombre de parlants, com el grec, el portuguès o el suec. Amb 13,7 milions de parlants que la converteixen en la novena llengua més parlada del continent. Malgrat estar reconeguda a la Constitució i a l'Estatut. Malgrat estar en retrocés a Barcelona, on no arriba ni a la meitat d'usuaris entre la gent jove. El català és, tristament, una llengua convertida en una arma política. Del català se'n poden dir de l'alçada d'un campanar: des de les tertúlies i els diaris més bel·ligerants, i des dels partits polítics. Fins i tot, als tribunals, amb decisions tan inversemblants com la imposició del 25% del castellà a les escoles sense cap tipus d'argument pedagògic que la sustenti. Tant de bo la investigació que ha obert aquest jutjat de Barcelona tiri endavant i tant de bo no sigui l'excepció, tant de bo no sigui l'única. Perquè en algun moment s'haurà de treure el català de l'arena política i retornar-lo al terreny que li pertany: al social, a la gent, a la cultura i al carrer. I que deixi de ser una arma política per convertir-se, com a molt, en una arma contra la incultura i contra el populisme.