Alguna cosa es mou a Alemanya

Primer, amb la victòria electoral del socialdemòcrata Olaf Scholz. Ahir, amb la marxa del president del Bundesbank, el banc central del país. Jens Weidmann és un home de negre en tota regla. Obsessionat amb la inflació i el deute, com a bon alemany, és dels que durant l'anterior crisi va demanar rescats amb condicions draconianes per a Espanya i la resta de països del sud. Les tesis de Weidmann han quedat desacreditades. Per començar, al mateix Banc Central Europeu, que amb Mario Draghi com a president va inundar l'economia de diners i tipus d'interès baixos per evitar el col·lapse de l'euro. Però també ara, després de la crisi de la Covid, en què s'ha demostrat que les polítiques expansives del BCE i Brussel·les funcionen millor que el puny tancat. Amb Weidmann s'acaba una etapa. Per cert, esperem que qui el substitueixi sigui una dona. Els 19 governadors dels bancs nacionals de l'euro són homes. També en això fa falta girar full.