Tothom parla del final de "Succession", i m'ha semblat un final propi d'una sèrie que sabia molt bé la història que estava explicant.

Història amb dues lectures

Succession es pot llegir com la història d'una successió, és a dir, com la lluita de diversos candidats a hereus per acabar seient al tron (malgrat que es tracta d'una empresa, hi ha paral·lelismes que es fan des de la mateixa sèrie amb la monarquia, incloent-hi la idea que el vencedor serà "rei" i, per tant, serà coronat). Però també es pot llegir com la història d'uns personatges que gradualment accepten que no estan a l'alçada de l'herència.

La sèrie ha tibat de la intriga successòria per mantenir l'atenció de l'espectador, però el que era més important era aquesta idea de la incapacitat dels hereus que és, al capdavall, l'origen de la història. El que Logan Roy repeteix una vegada i una altra és que els seus fills són uns inútils rematats.

Logan Roy, un personatge vil

Com a pare dèspota, controlador, i exigent, Logan Roy ha estat un dels personatges més vils de la història recent de les sèries i ha motivat que com a espectadors sentíssim simpatia pels seus fills malgrat que siguin detestables.

Però en aquesta quarta temporada, a partir d'un moment crucial que no explicaré, la sèrie va passar a preguntar-se si més enllà de ser el producte d'un pare distant i castrador, aquests personatges no són també una colla de perfectes inútils. O dit d'una altra manera: que el pare fos un pare terrible no vol dir que no tingués raó.

L'últim tram de la sèrie ha seguit el progrés, per als espectadors, però sobretot per als personatges, d'acceptar la certesa que el seu pare ja havia detectat fa molt de temps. Que no poden estar a l'alçada i, per tant, no mereixen heretar l'empresa, per més que manipulin, s'autoenganyin i facin complots per prendre-se-la els uns als altres.

Un final executat a la perfecció

En l'últim episodi, la sèrie ha acabat traient a la superfície aquesta veritat, obtenint reaccions diferents en els tres personatges principals i marcant, de retruc, la qüestió de la successió.

D'aquesta manera les principals trames de Succession han quedat unides en les últimes escenes. Unes escenes on els actors (Jeremy Strong, Kieran Culkin, Sarah Snook) han estat increïbles, amb escenes d'emocions que esclaten molt a flor de pell, amb una direcció austera i la banda sonora de Nicholas Britell, que, de nou, ha estat una peça clau del conjunt.

Ha estat un final sorprenent, intens i executat a la perfecció. No se li pot demanar més al final d'una sèrie.