Ahir va acabar el que quedava del procés

En qualsevol país normal i en condicions normals, la majoria de la investidura presidencial aprovaria els pressupostos. A Catalunya, no. En qualsevol país normal, una majoria parlamentària que fins fa quatre dies tenia presos polítics i encara té exiliats i represaliats, aprovaria els pressupostos. A Catalunya, no. Milers de votants que van fer possible aquesta majoria hi van anar perquè l'independentisme passés del 50%. Avui aquesta majoria del 52% constata que els pressupostos que porten la signatura d'un conseller independent a les files de Junts els ha pactat Esquerra amb els comuns i que la CUP se n'ha anat a l'oposició. Una cosa és que els catalans i la nostra sanitat, educació, política industrial, cultura, necessitem uns pressupostos i, fins i tot, que l'independentisme sàpiga arribar a acords amb partits que hi fan de frontera, i una altra és que l'independentisme ja no actuï com una majoria parlamentària i que, a sobre, un dels dos grups que forma part del govern acusi l'altre de caminar cap a l'autonomisme. El que quedava de procés es va acabar ahir, Colau rebrà els vots d'Ernest Maragall a Barcelona i Esquerra es podrà continuar fent valer a Madrid on forma part d'un ampli front d'esquerres. I tot just fa nou mesos de les eleccions del 52%.