"Adult material" i "Love & anarchy", bones sèries amb amor i sexe

1. "Adult material" (Lucy Kirkwood, 2020) "La sèrie ha estat assessorada per professionals del porno en actiu i és un retrat més actual que el que vam trobar a "The Deuce"." Semàfor: Verd. El punt fort: En el seu conjunt, "The Deuce" és una sèrie superior, però el punt de vista que aporta "Adult material" és interessant i molt punyent, i sobretot és un punt de vista femení sobre el tema. Un sexe mercantilitzat, en aquest cas. De què va: Té com a protagonista una actriu porno veterana i amb molta experiència que ho vol deixar. La seva trama es contrasta amb la d'una noia jove que vol començar al cine porno i la de la seva filla, que també experimenta situacions difícils fora del món del porno. Interessant: Parla sobretot del consentiment i del fet de sentir-se obligar a fer segons què. Tan dins com a fora de la indústria. L'ambient: La creadora és Lucy Kirkwood, que va escriure episodis a "Skins". I té un estil molt cru. No us estalviarà res. L'actriu protagonista és Hailey Squires ("Jo, Daniel Blake", de Ken Loach) que fa una molt bona feina mostrant els remordiments del personatge. A quina plataforma: Filmin. També en VOSC. 2. "Love &amp; anarchy" (Lisa Langseth i Alex Haridi, 2020) "Dos companys de feina que inicien un joc amorós i sexual molt poc convencional." Semàfor: Verd. El punt fort: La química dels actors és el que més enganxa de la sèrie. De què va: Els dos treballen en una editorial i tenen una relació inicialment poc amable. Ell ha d'arreglar una instal·lació i es posa a fer anar el trepant guanyant-se la bronca d'ella, que es vol concentrar. Tot comença quan una nit ella, que està casada però té una vida sexual clarament poc satisfactòria, es masturba a l'oficina i ell entra en aquell moment, veu què passa i ho grava amb el mòbil. A partir d'aquí comença un joc entre els dos que els porta a iniciar una relació molt singular. Interessant: El resultat és una sèrie petita i càlida que atrapa més del que aparenta.&#8203; L'ambient: La relació es creua amb trames relacionades amb l'editorial, que està patint amb el tema del llibre electrònic. A quina plataforma: Netflix. 3. "Young Sheldon" (Steven Molaro, Chuck Lorre, 2020) "Aquesta preqüela no és una 'sitcom', sinó una sèrie familiar." Semàfor: Groc. De què va: La versió petita de Sheldon Cooper, el "Young Sheldon", una sèrie que com sabeu explica la infantesa d'aquest personatge singular que es va fer molt famós a la 'sitcom' "The Big Bang Theory". Aquí, la relació de Sheldon amb pares i germans té molt de pes. Hi té una relació difícil perquè no hi té res a veure, però també molta estima. De fet, la quarta temporada ha començat amb una escena emotiva entre en Sheldon i la seva germana i també la decisió del personatge d'anar a la universitat (quan encara és un nen!) un pas que fa por, malgrat la seva intel·ligència. Interessant: Es pot mirar en versió original subtitulada al català. Atenció a: La sèrie continua fent referències a coses que ja sabíem del personatge per la 'sitcom' i també regalant, a través de la veu en off del seu jo adult, detalls del futur del personatge. A quina plataforma: Movistar. 4. "The Liberator" (Grzegorz Jonkajtys, 2020) "Minisèrie ambientada durant la Segona Guerra Mundial i basada en la història real d'un oficial que va comandar una unitat d'infanteria que va ser de les primeres en alliberar el camp de concentració de Dachau." Semàfor: Groc. En què punxa: Són només quatre episodis i és recomanable només si us interessa molt el tema. De què va: La minisèrie posa l'èmfasi en la relació entre els soldats, a l'estil del clàssic "Band of Brothers", i els vincles que van establir malgrat ser persones molt diferents entre ells. Interessant: L'animació és el resultat de les dificultats amb què es va trobar la producció de la sèrie, que inicialment s'havia de fer amb actors. Al final, i per reduir el pressupost, s'ha optat per una barreja entre les dues coses. A quina plataforma: Netflix. 5. "Interrogation" (John Mankiewicz, Anders Weidemann&#8203;, 2020) "Cada episodi és un interrogatori i l'espectador els pot mirar en l'ordre que vulgui." Semàfor: Groc. De què va: La idea és que et sentis una mica detectiu intentant trencar amb la narrativa lineal del cas. S'intenta imitar el funcionament de les investigacions de casos que van quedar oberts fa anys: trencar amb el que saben del cas i intentar repensar-lo des de zero. El resultat és una sèrie del gènere "true crime" original, que no força l'espectador en una narrativa concreta, i que té bons actors al capdavant: Peter Sarsgaard i Vincent d'Onofrio. Interessant: Diferent no tant per la història en si mateixa, que és la història d'un noi acusat de matar la seva mare, com per la manera d'aproximar-s'hi. A quina plataforma: Calle 13 (dins de Movistar i d'altres).

"Adult material" i "Love & anarchy", bones sèries amb amor i sexe

El porno sense miraments o lligar a la feina són els arguments que destaquen en les cinc estrenes de la setmana