Pedro Sánchez, que s'ha mostrat partidari a reformar el delicte de sedició, en una compareixença al Palau de La Moncloa
Sánchez vol derogar el delicte de sedició i substituir-lo per "desordres públics agreujats"
ANÀLISI

Adeu al concepte rònec de sedició

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

"Desordres públics agreujats", nou inquilí al Codi Penal espanyol. Benvinguts al segle XXI. Han hagut de passar tres anys des de la sentència històrica que condemnava a 100 anys de presó els líders de l'1 d'octubre perquè el govern espanyol gosi solucionar una de les incongruències més flagrants del Codi Penal.

El delicte de sedició, del 1822, no té encaix 200 anys després: ni en el contingut de fons, ni en les penes que té associades, que situen els desordres públics al mateix nivell que un homicidi. Un paral·lelisme inconcebible en qualsevol democràcia moderna i una desproporció que figures tan reconegudes del món de la judicatura com el jutge emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, o fins i tot alguns magistrats del Tribunal Constitucional han subratllat en alguna ocasió amb vots particulars.

El mateix Martín Pallín porta anys reclamant el pas que ara fa Pedro Sánchez: la derogació del delicte de sedició i la substitució pel de desordres públics greus amb penes de molts menys anys de presó.

Se li dona una capa de pintura al Codi Penal, una capa de racionalitat que li treu anys de sobre i que permet dir adeu a un concepte rònec i imprecís. El de sedició, que situava l'estat espanyol fora d'òrbita respecte a la resta de països europeus en aquesta matèria.

Ara tocaria anar posant a remull el concepte de "traïció", que si traieu el nas a Twitter o als diaris veureu que avui ho esquitxa tot. "Violació de la fidelitat que es deu a algú o a alguna cosa". I també, "violació del deure de fidelitat a la pàtria".

O hi podríem afegir una altra definició, des de l'òptica de la dreta política: "traïció, tot el que faci el PSOE de la mà dels nacionalistes bascos i catalans". Aquí amb una capa de pintura no faríem per amagar les taques de verdet... ni amb dues. El posicionament a la contra, anacrònic i sempre bel·ligerant de la dreta espanyola és irreformable. Més a prop del segle XIX que del XXI.

Anar al contingut