Una abraçada. La millor foto de l'any segons el World Press Photo és la d'una abraçada. La que es fan una àvia de 85 anys i una infermera de la residència on viu, al Brasil, després de cinc mesos sense contacte físic per culpa del virus. Una imatge del fotògraf danès Mads Nissen. En un any en què les hem trobat a faltar tant, les abraçades, els petons, agafar-nos de les mans, el prestigiós World Press Photo proclama l'abraçada, el contacte físic, com el missatge més potent del 2020. L'abraçada, com a injecció de felicitat. Hi ha un munt d'estudis que han analitzat tots els efectes positius que es desencadenen durant una abraçada, a través de les hormones que s'activen, es disparen i repercuteixen en positiu sobre l'organisme i sobre l'estat d'ànim. Aquella escalforeta que ens fa sentir millor. En alguns casos hi ha experts que, fins i tot, vinculen les abraçades amb una major immunitat: menys refredats i millor freqüència cardíaca. En el món prepandèmia, les abraçades, perquè funcionessin, havien de ser de veritat: intenses i llargues, d'uns 20 segons. Abraçades amb la parella, amb un fill, amb una amiga o amb un company de feina. Per relaxar, per reconfortar, per fer-nos sentir millor, per posar-nos de bon humor, per ajudar-nos a confiar més en l'altre i per reforçar els vincles emocionals. L'abraçada, també, com a gest social: per certificar un acord, per trencar barreres, per expressar confiança o lleialtat. La de David Fernàndez i Artur Mas. O la de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Però en aquest món pandèmic, les abraçades s'han esfumat. Tenim por d'abraçar-nos. El contacte cos a cos, els braços al voltant de l'altre: massa a prop, massa perill. El virus ha abolit les abraçades. I sense abraçades ens hem quedat sense aquests gestos tan efectius per desencadenar benestar en qüestió de segons.  Però no ens hem quedat sense imaginació: com la que va servir a aquesta residència del Brasil per salvar la distància física entre avis i cuidadors. Una membrana de plàstic, un abraçador, per recuperar el confort dels braços que t'acullen, dels caps que encaixen, del cos que batega al costat d'un altre cos, i que asserena, fa sentir bé, alegra i cura. L'abraçada continua sent una vacuna contra la soledat, contra la tristesa i la desesperança.