Abaixeu la calefacció: les elits s'espolsen la responsabilitat

Abaixa la calefacció, no pugis a la muntanya russa del Dragon Kahn, paga la llum a preu de gas, no demanis tapes d'ensaladilla russa, renta't les mans. Una d'aquestes ordres l'ha verbalitzat l'alt representant de la Unió Europea per a Política Exterior, en resposta a la invasió de Rússia contra Ucraïna. Us dono tres segons per pensar quina. La resposta correcta és: abaixeu la calefacció a les vostres cases europees. El consell de Josep Borrell podria ser comprensible: els països dependents del gas rus poden ser menys dependents, i causar problemes al país d'origen, amb un consum inferior. Però sona bastant escandalós fer recaure sobre les responsabilitats individuals la tasca i les males pràctiques de les elits i les institucions durant tot aquest temps. L'aixeta de gas Moscou-Alemanya continua plenament oberta. Els preus de la factura de la llum són deu cops més cars ara que fa una dècada. El sistema de fixació de preus és delirant, perquè tota la factura que reps a la teva bústia depèn del preu de l'ingredient més car, i el més minoritari, el gas. Anys de grans empresses lucrant-se i pobresa energètica a les llars. S'ha necessitat una guerra perquè això sigui avui mateix, a Versalles, a la taula de discusió de la reunió de caps d'estat. Tot això es podria haver revisat fa temps si s'hagués tocat la cara d'elèctriques, magnats i països corruptes. Però ara, és clar, la factura (i la culpa) ha de recaure sobre el ciutadà. És per això que les paraules de Borrell sonen gairebé com els consells per ser una bona motomami de la Rosalía: "Una bona motomami tria la mantega i no els canons". O com aquell recitat d'Accidents Polipoètics, "Van a por nosotros": "Paga tus facturas, traje con chaleco, santifica el lunes, funda una familia, por qué no adelgazas, lávate las manos, por qué dices eso, por qué dices eso."