A Vox, la moció de censura se li ha posat malament

A Vox, la moció de censura se li ha posat malament. Portar de bracet un excomunista i posar-lo sota els focus per clavar estocada al primer govern de coalició de la democràcia espanyola no ha estat el plat de bon profit que esperava. L'objectiu era ferir de mort Pedro Sánchez. Atacar el PSOE per la coalició amb Unides Podem. Tornar-li a penjar la llufa de "govern Frankenstein". Posar sal a la ferida que han obert tempestes com la del "només sí és sí". Però el resultat ha estat exactament el contrari. La moció ha servit en safata a Pedro Sánchez i a Yolanda Díaz una oportunitat d'or per passar pàgina de les turbulències de les últimes setmanes. Gràcies a Vox, president i vicepresidenta han reaparegut còmplices, cohesionats, somrients i segurs. La precampanya somiada per a qualsevol partit. Amb aquesta moció, l'extrema dreta ha convertit el Congrés dels Diputats en el festival de la naftalina, la caspa i l'ego. Un regal per a Ramón Tamames, que entre les entrevistes dels dies previs i les hores de pantalla d'ahir, deu haver saciat l'ànsia de protagonisme, i ara ja es podrà retirar a contemplar la seva obra i a signar llibres. Ha estat una trampa, en canvi, per al Partit Popular, el gran damnificat d'aquesta moció de censura estrambòtica. Alberto Núñez Feijóo no ha trobat el moment de deixar-se veure al Congrés dels Diputats. Desaparegut en combat. En silenci -inexplicablement- cedint tot el protagonisme a banda i banda: a la dreta que té més a la dreta, al centre i a l'esquerra. El líder del PP és com aquell jugador de parxís que no pot sortir perquè mai li surt el 5, i les veu passar. Amb la diferència que a ell els daus sí que li donen el 5 però prefereix quedar-se a casa. Regal per al PSOE i UP. Regal per a Ramón Tamames. Puntada al peu per al PP. I digestió pesada per a Santiago Abascal. Com després d'una calçotada amb massa calçot i salsa barata. Com aquella fortor de ranci que tomba quan alguna cosa s'ha fet malbé al rebost. Entre una cosa i l'altra, sisplau, que algú faci el favor de ventilar.