Motxilla, deures, entrepà i mascareta. I els dits creuats perquè la quarantena trigui a arribar. Matí de tornar a la rutina, com ha costat avui, sortir del llit quan ha sonat el despertador. Després de dues setmanes i mitja costa treure's la son de les orelles. I més quan el que hi ha per davant és un segon trimestre costerut, amb un gener i un febrer que són llargs com els dies sense pa, sense gaire més al·licient que anar comprovant com la llum del sol va esgarrapant minuts a la nit. Els experts ens diuen que aquest hivern serà clau: de com en sortim, dependrà molt com serà el 2022. Un any, segur, encara pandèmic, però -si tot va bé- una mica menys. I aquest "si tot va bé" passa, bàsicament, per fer bé les coses. La recepta que és de sentit comú després de dos anys d'experiència: reforçar el sistema sanitari, reforçar el rastreig i el diagnòstic, i vacunar tothom a tot el món. La llàstima és que fins ara, l'estratègia dels governs ha prioritzat la vacunació dels de casa (els altres, ja s'ho faran) i les prohibicions: la restricció d'horaris, de moviments i d'activitats. La prova és la tornada a l'escola d'avui. Les escoles van saber ahir diumenge quin és el protocol que han d'aplicar. Un protocol en forma d'arbre, que va desplegant diferents opcions en funció de les edats de les criatures, de si estan vacunats o no i de quants positius hi ha per aula. Ànims, als directors, caps d'estudis, tutors, mestres i a tota la comunitat educativa que d'aquí una hora han de buscar la lògica a aquest protocol. I que l'han d'aplicar. Si ara mateix sou al cotxe, camí de la feina o de l'escola; preparant l'esmorzar a casa, encara a la dutxa, o ja al metro o a l'autobús, o caminant pel carrer: ànims! Primer dilluns, després de festes, amb l'òmicron assetjant a cada cantonada, i amb els governs promocionant la fantàstica estratègia del "fes-t'ho tu mateix". Som a la fase de l'autogestió de la pandèmia: cadascú es fa el test d'antígens a casa (amb la despesa que això ha suposat a moltes cases), s'autoconfina si dona positiu, les famílies es fan càrrec com poden dels confinats que hi ha a casa, i tornen a la feina sense que sigui obligatori fer-se una PCR.   La saturació que hi ha avui als centres d'atenció primària és la culminació d'anys de retallades i també de la política del puny tancat durant la pandèmia: no s'hi han abocat els recursos necessaris. Tots els càlculs han fet curt. I els CAP tornen a estar saturats, assumint un volum de feina desproporcionat dos anys després.   Com a consol, per a qui vulgui consol, saber que tothom està igual. Que la incertesa i l'afartament per aquesta ja sisena onada són compartits. Li passa al veí, li passa al company de feina, al mestre, a la metgessa, a la infermera i a aquesta periodista que us està parlant. Primer dilluns després de festes, sí. Un dia menys perquè ens desempalleguem d'aquest virus.