Les millors sèries infantils d'aquest Nadal

1. "Amphibia" (Matt Braly&#8203;, 2019) "La millor estrena de l'any en terreny de sèries infantils!" De què va: Amphibia és una sèrie sobre l'Anne, una preadolescent de 13 anys que va a parar a un món poblat per amfibis on coneix una granota molt divertida que l'acull mentre intenta tornar a casa. La protagonista ha arribat en aquell món perquè, en contra del seu propi criteri, va cedir a la pressió de la seva millor amiga, i va fer una cosa que no volia fer. A través de l'amistat amb la granota, descobreix el que és una amistat sana mentre viu moltes aventures que són divertides i molt emocionants. El més interessant: La sèrie parla d'amistat tòxiques, de com, en certa edat, podem fer coses que no encaixen amb qui som, només per la pressió dels amics. L'Anne s'adona que la seva millor amiga en realitat no ho era gens i que en la seva relació l'amiga sempre ha estat a sobre i ella a sota. Atenció: Amphibia atrapa una forquilla d'espectadors gran. Els més petits no s'adonaran del tema de fons de la sèrie, mentre que els més grans captaran el missatge i s'hi poden veure reflectits. És una sèrie ideal per a germans amb diferència d'edat. A quina plataforma: Disney+. Recomanada, (NOTA: encara que els pares i mares ho saben millor que ningú): dels 6 als 13 anys 2. "Green eggs and ham" (Jaren Ster, 2019) "Un torrent d'energia que us posarà de bon humor a tots ja des de la música de l'entrada." De què va: Presenta dos personatges: un que és un malhumorat, rondinaire, que no vol saber res de ningú, i l'altre que és optimista i vital fins a l'extrem i sociable amb tothom. Els personatges es defineixen a partir del plat que dona nom al títol de la sèrie: ous amb pernil verds. És el plat preferit del personatge optimista, i en canvi, el personatge pessimista no l'ha tastat i no té cap intenció de fer-ho. La idea és que ens hem d'atrevir a provar coses noves perquè provar coses noves és obrir-se a la vida. Durant el transcurs de la sèrie, el personatge optimista empelta el pessimista amb la seva energia, molt a desgrat seu. I és que tots dos acaben embolicats junts en una aventura molt boja que involucra un animal estrany. La sèrie és plena de girs inesperats, sorpreses pel que fa a qui és bo i qui és dolent en la història i un ventall humorístic que apel·la als nens i també els adults. Atenció amb: Està basat en un conte de Dr. Seuss , que és el creador del personatge del "Grinch" (que té similituds amb el personatge negatiu de la sèrie). El conte original és molt senzill. El més interessant: La sèrie el converteix en una aventura boja i optimista per a tota la família. A quina plataforma: Netflix. Edat: Recomanada a partir dels 7 anys. 3. "Gos pudent" (Davy Durand, 2019) "Imagineu una combinació de Rantamplan amb la veu del Neil dels 'Joves'. És l'antídot perfecte contra la Patrulla Canina." De què va? El Gos Pudent és un gos que viu al carrer perquè ningú no el vol. Fa molta pudor i té un aspecte desastrós. A més, és un gos força ximplet que no és particularment hàbil amb res. Però el Gos Pudent té una cosa que no té cap dels altres gossos més perfectes: un cor enorme i una innocència que el fa ser divertir-se amb tot, sigui quina sigui la seva circumstància. El seu millor amic és el Gatxafat, un gat que va ser atropellat quan era petit i va quedar aixafat. A ell tampoc no el vol ningú. Tots dos viuen en un cubell d'escombraries i s'ho passen pipa malgrat tot. El més interessant: El personatge és fantàstic perquè ensenya a les criatures que les aparences no ho són tot i que cal mirar més enllà. També els posa en contacte amb les diferències. No tothom viu té una llar ni una família... que és el que més anhela el Gos Pudent. El més interessant: Mentre que la Patrulla Canina són gossos heroics que són atlètics i estan equipats amb tota mena de tecnologia i tenen una pila d'habilitats... el Gos Pudent és rematadament imperfecte, i també un heroi d'una altra manera: guanyant-se la vida al carrer, en circumstàncies difícils. On la puc mirar? Super3 (dissabtes i diumenges a les 20.00 o també a la carta al web del Super3). Recomanada: a partir dels 5 anys. 4. "Over the garden wall" (Katie Krentz i Patrick McHale, 2019) "Una minisèrie que funciona com una història que s'explica vora la llar de foc." De què va: Dos germans han de tornar a casa i per fer-ho han de creuar el bosc. A partir d'aquí, el creador Patrick McHale (conegut per Hora de Aventuras) crea un viatge cap a un món ple d'imaginació. Com en els contes tradicionals s'hi barregen elements que fan por i d'altres que són fascinants. El més interessant: Està construïda a través d'una suma de referències. Hi ha rastres d'"Alícia al país de les meravelles", "El mag d'Oz" i "Hänsel i Gretel", dels curts de Max Fleischer i Ub Iwerks, dels animals antropomòrfics de Beatrix Potter i altres referents personals de Patrick McHale com il·lustracions de llibres que ell legia d'Andersen o postals antigues de Halloween. Els nens no capten les referències, però sí les sensacions que aquestes evoquen i queden fascinats amb un univers ric en imaginació. Atenció a: És ràpid a l'hora de transitar per diferents emocions que van de l'alegria de descobrir nous amics durant el camí a la inquietud que generen els perills que s'amaguen en la foscor. La combinació de tots dos factors fa que "Over the Garden Wall", com les bones històries per explicar vora la llar del foc, tingui els espectadors pendents de la narració fins al final. Durant la travessia, unes quantes cançons que alleugereixen el to en els moments més tenebrosos i que us faran acabar cada episodi taral·lejant. I al darrer episodi, d'un d'aquells girs finals que fa que una bona història passi a ser inesborrable. On es pot mirar: HBO. Recomanada: a partir dels 9 anys. 5. "Laban, el petit fantasma", (Åhlin, Suècia, 2006) "Tots se l'estimen, sigui bon fantasma o no, faci por o no." De què va: "Laban, el petit fantasma" és una sèrie sueca sobre un petit fantasma que viu en un castell amb els seus pares i la seva germana. Part de la dinàmica de la sèrie es basa en la vida quotidiana de qualsevol família però portant-ho al terreny de la vida dels fantasmes, cosa que afegeix situacions que tenen un punt d'inquietant. Malgrat ser un fantasma, en Laban és una mica poruc. Li costa estar a l'alçada de les expectatives que se li presuposen. Té un pare que és molt bo remenant cadenes a mitjanit i espantant la família de reis que viuen al castell i una germana petita que és força més terrorífica que ell... Ell, en canvi, s'ha fet amic del príncep de la família, quan al televisor fan una pel·lícula de por s'ho passa malament i les històries de por,,, li fan por! Però no passa res. El més interessant: La sèrie està basada en uns contes suecs escrits i l·lustrats per una parella, Inger i Lasse Sandberg, que tenen un estil molt distintiu, de traços simples però molt expressius (recorda una mica Barbapapa). Es van començar a publicar a finals dels anys 60 i fins avui (l'últim és del 2005). Atenció a: Aquí la sèrie ens ha arribat en forma de dues pel·lícules que agrupen una temporada cadascuna i estan doblades al català. Són "Laban, el petit fantasma" i "Laban i Labolina". On es pot mirar? Filmin i eBiblio. Recomanada: a partir dels 3 anys. 6. "The hollow" (Josh Mepham, Greg Sullivan i Jason Bourque, 2020) "Un Lost per espectadors, d'entre 10 i 13 anys." Una sèrie per a aquella edat estranya que ja no entren en les sèries per a nens però encara no són prou grans però una sèrie com "Stranger Things", per exemple. És una edat complicada on hi ha poques sèries interessants i molta morralla preadolescent. Menciono Lost com a referent perquè té un misteri que no es resol fins a l'últim episodi i té dinàmiques pròpies de les sèries per a adults, com els cliffhangers (finals d'episodi on tot queda sense resoldre). De què va: La sèrie comença amb els tres protagonistes atrapats en una mena d'escotilla (ja he dit que recordava Lost). No es coneixen entre ells i han perdut la memòria. No saben com arribat allà. Hauran de col·laborar per sortir-ne i saber què està passant. Els esperen molts misteris. Hi ha un personatge misteriós que se suposa que els orienta, com a Dracs i Masmorres. Entren en tota mena de mons i es troben situacions perilloses de tot tipus. El final del misteri, a la primera temporada, és satisfactori. On es pot mirar? Netflix. Recomanada: a partir dels 10 anys. 7. "Hilda" (Kurt Mueller, Luke Pearson i Stephanie Simpson, 2020) "Visualment, la Hilda és una delícia. El creador Luke Pearson ha creat un món imaginatiu amb personatges extravagants però al mateix temps propers i entranyables." De què va: La Hilda viu en un poble que té al voltant un mur. El mur serveix per deixar fora tot de criatures fantàstiques que la gent del poble pensa que són perilloses. En canvi, la Hilda considera que el mur deixa fora, cito textualment, "tot el que és interessant". La Hilda és una nena curiosa i amb ganes de conèixer el món i creua sovint el Mur. Això la porta a conèixer els "monstres", que en realitat són altres cultures. Altres pobles amb una idiosincràcia i un estil de vida propi. Sovint, són els humans els que estan fent mal a aquests pobles sense adonar-se'n. El més interessant: A partir d'aquesta idea, la sèrie proposa els espectadors escoltar els monstres en comptes de tenir-los por. Trencar el mur en comptes de témer el que és diferent i pensar que et vol fer mal. Atenció a: Un tret distintiu és el fet que la Hilda viu amb la seva mare. El pare no ha aparegut en tota la sèrie. La sèrie trenca així amb el model estandarditzat de família tradicional que abunda en la majoria de ficcions infantils. On es pot mirar? Netflix. Recomanada: 6 anys (però vigileu amb els monstres, que a mesura que avança la sèrie es van fent terrorífics). 8. "El xai Shaun" (David Fine, Alison Snowden i Richard Starzak 2020&#8203;) "Si passen una tarda mirant episodis del Xai Shaun, d'Aardman Animation, no els passarà res." De què va? El xai Shaun, que viu a la granja amb les seves companyes ovelles i buscant la manera de trencar amb la monotonia que imposa el seu granger. Les ovelles fan trapelleries de forma contínua i això diverteix molt els nens. Al mateix temps, té un enginy que fa que els pares també la trobin divertida. El tema de fons és la necessitat de ser lliures, que és el que en el fons volen fer les ovelles: fer la seva. Mai acaben de marxar de la granja, perquè és també casa seva, però necessiten sortir de la rutina imposada pel granger i el seu gos. El més interessant: És important trobar espai a la vida per divertir-se i passar-s'ho bé, i això també és important de transmetre-ho als nens (però sobretot als pares que els carreguen d'activitats extraescolars). On es pot mirar? al Super3, a Filmin (on tenen les 5 primeres temporades) i a Netflix (on tenen l'última). Recomanada: a partir dels 4 anys.

Les millors sèries infantils d'aquest Nadal

Selecció d'estrenes que els agradaran a ells i a elles, però també als adults, perquè la idea és que mirar sèries sigui una experiència compartida