No han trepitjat cap UCI d'hospital. No se'ls ha fet cap test. S'han visitat al CAP. Passen la malaltia a casa. La falta d'aire, la pressió al pit, la febre, les punxades al pulmó i la diarrea els acompanyen. Remeten, però no marxen. És el seu dia a dia, i en fa més de 50. "Paracetamol, cap a casa i aguantar" Àngela García té la baixa garantida fins al 10 de juny. És professora associada a la Universitat Autònoma i a la de Barcelona. Fins i tot, parlar per telèfon, la cansa. Al CAP li van fer una radiografia per descartar una pneumònia. La van enviar cap a casa. No era un cas greu i, amb el col·lapse que van patir les UCIs les primeres setmanes de la pandèmia, tampoc prioritari. "Que els protocols ens tinguin en compte! Han passat ja dos mesos, es parla de desconfinament, de fases i tu pateixes perquè els metges ja no et diuen res."   Miquel Missé és autònom, consultor i formador. No ha tingut tanta sort com l'Àngela i ha perdut la feina o les feines, en plural. Ell també admet que els símptomes van i venen en períodes de dues setmanes i que la recepta és la mateixa: "Paciència i paracetamol". "Psicològicament, és molt difícil de sostenir. I quan veus que els futbolistes es fan les PCRs i jo estic a casa, confinat, des de fa dos mesos, és dur." Sense resposta mèdica No tenen respostes. Els indicadors estan bé i no saben dir-los què els passa. Se senten oblidats. El cap d'Epidemiologia del Clínic, el doctor Antoni Trilla, apunta una possible solució: "Una prova serològica, 50 dies després, els podria dir si han fet immonoglobulines de tipus IgG i si el que fa tants dies que els toca els nassos és la Covid-19." Mentre no arriba, altres malalts en la mateixa situació han començat a mobilitzar-se a través de les xarxes socials NECESSITEM MÀXIMA DIFUSIÓ: Per a informar-nos i organitzar-nos els casos lleus de llarga duració que se'ns està ignorant i aïllant. pic.twitter.com/wQ9jC35kRb Cristina Raso Boluda (@cristinaraso) May 11, 2020