Cinc missatges d'urgència després de les eleccions municipals

L'autèntica jornada de reflexió és avui. L'endemà de les eleccions, l'endemà d'haver parlat les urnes, és el moment de pensar, ponderar i aprofundir en el panoramara polític. Un panorama que s'ha transformat en molts municipis, al conjunt de Catalunya i -sobretot- a la resta de l'Estat. Cal anar canviat l'òptica avui per analitzar els resultats de les eleccions. Resultats que expliquen què està passant a Catalunya i a Espanya ara mateix. I que donen pistes del que vindrà els propers mesos: les eleccions espanyoles de finals d'any i les catalanes de l'any vinent seran del tot menys previsibles. Del tot, menys plàcides. Deixant de banda el pactòmetre, que treurà foc en alguns municipis els propers dies, la reflexió obligada d'avui passa per entendre, desxifrar i assumir els missatges de l'electorat. D'entrada, quan no han passat ni 24 hores i no hem dormit ni dos minuts, cinc missatges d'urgència per analitzar: (1) En clau catalana: les poques ganes que té la gent d'anar a votar. Participació molt per sota de les últimes municipals, símptoma de la desconnexió i de la desconfiança de part de l'electorat amb els partits. I això que les municipals son les eleccions on es parla de la neteja dels carrers, dels pisos de promoció oficial, de les voreres i dels bancs a l'ombra..., dels temes més propers als ciutadans, dels que afecten més directament el dia a dia, la rutina dels electors. (2) En l'eix nacional. La batalla caníbal dels partits independentistes des de l'1 d'Octubre passa factura a ERC, JxCat i la CUP. Perden vots i perden regidors. I fins ara (quan fa dotze hores que han tancat els col·legis electorals) ningú no ha fet autocrítica d'aquest retrocés. La jornada de reflexió posteleccions se l'han d'aplicar sobretot els partits. (3) En clau de partits: el PSC recull els fruits del vent a favor dels últims anys, de tanta pedra picada per ser un partit ben estructurat, que va fer endreça fa temps i que ara ja ho té tot a lloc. I per això guanya en places tan importants com Girona, Lleida i Tarragona. (4) En l'escenari espanyol. Al PSOE se li acaben les piles. Haurà de rebuscar molt dins del barret per treure'n més conills. Perd bous i esquelles a les autonòmiques. Pedro Sánchez queda estès a la lona. Veurem com s'ho fa per aixecar-se. Queda més de mig any per a les espanyoles. (5) I cinquè missatge urgent. Espanya connecta amb la sintonia de dretes i extrema dreta europea. L'onada del PP és gairebé un tsunami, amb Vox disparat i demostrant a les forces d'esquerres i progressistes que hi ha màximes tan certes com que ara és de dia: el feixisme guanya quan no se'l combat. I aquí és on som, l'endemà de les eleccions, jornada de reflexió obligada per a tothom.