Els tipus estan de pujada i això afecta les hipoteques, que tenen com a grans claus l'interès que pacta el client amb el banc i el termini del crèdit. El banc dona crèdit i, a canvi, cobrarà els diners que ha prestat més els interessos. Fins aquí, el que -poc o molt- sabem tots. Però quins elements hem de tenir presents a l'hora de firmar una hipoteca davant la crisi econòmica que es preveu a Europa? El professor d'Economia de la Universitat Colúmbia Xavier Sala-i-Martín dona les claus a "El matí de Catalunya Ràdio": 1. El perill de la crisi i els desnonaments Què passa en cas de desnonament? El client perd la casa i el banc té dret a vendre-la per intentar recuperar els diners? Però què passa si l'entitat bancària la ven per sota dels diners pendents? El professor es pregunta: "Si, un cop venuda la casa, el banc encara no ha recuperat els diners, el comprador ha de tornar el restant, o no?" Si arriba una crisi i les cases perden valor, "podem tenir un problema", diu Sala-i-Martín. Cada país gestiona aquest problema d'una forma diferent. Aquesta qüestió no està en el focus ara mateix, però "quan hi torni a haver crisi sí que serà un tema important", preveu Sala-i-Martín. En aquest escenari, el professor adverteix que "ens podem trobar amb famílies que, a sobre que perden la casa, segueixen devent un munt de diners". Una cinquantena d'activistes de la Plataforma Sant Roc Som Badalona mobilitzats per aturar un desnonament 2. Els tipus: fix i variable En el cas fix, s'estableix un tipus i els anys. El banc planteja una taula de quotes al comprador, que sap què passarà exactament. Aquella és la quota mensual i no canviarà. "Si el BCE segueix apujant els tipus per controlar la inflació, les hipoteques variables seguiran pujant", explica Sala-i-Martín. En el cas del variable, s'agafa un tipus d'interès "de referència" i sobre aquest tipus s'estipula un increment pactat entre les parts. El professor comenta que hi ha molts tipus d'interès a Europa: entre bancs, països... Per això cal un tipus d'interès "de referència". El normal és que s'agafi l'euríbor, que és el tipus que els bancs es cobren quan es presten diners entre ells. Com funciona l'euríbor? Target és la institució que el configura. "Truca cada dia a 44 bancs de tot Europa, els pregunta a quin tipus cobren els préstecs que es fan entre ells i sobre això fa la mitjana", remata l'expert en economia. Si el BCE es passa de la ratlla apujant els tipus d'interès, pot provocar una recessió (Reuters) 3. Com pot saber una família quin crèdit pot assumir? No hi ha cap teoria infal·lible que marqui quins dels teus ingressos pots destinar a la hipoteca. "Els bancs acostumen a recomanar que no inverteixis més del 30% del teu salari en el crèdit", explica Sala-i-Martín, que etziba que "els bancs no volen cases; volen diners". Quins elements hem de tenir presents a l'hora de fer una hipoteca davant la crisi econòmica que es preveu a Europa? (Canva) 4. El límit per finançar En la bombolla immobiliària, els bancs finançaven el 100% del preu de la propietat. Ara, es fa que el comprador avanci un "10, 20 o 30%, que és com una mena de dipòsit inicial que perds si no pots pagar", assegura el professor. 5. Els bancs i el negoci Sala-i-Martín explica que el Banc Central Europeu apuja tipus "perquè la gent no compri tant, refredar l'economia, aturar la demanda i que els preus baixin. I remata: "Quan els tipus d'interès (en general) són més alts, els bancs tendeixen a guanyar més diners." Això és per què sobre els tipus de referència, les entitats bancàries encara hi apliquen determinats increments. Caixer automàtic