4M: Eleccions a Madrid
4M: Eleccions a Madrid
4M: Eleccions a Madrid. Per Laura Rosel
Una de les urnes preparades per a la jornada electoral d'aquest 4M a Madrid (EFE / Fernando Alvarado)
ANÀLISI

4M: Eleccions a Madrid

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

S'ha criticat molt la política catalana, per com ha quedat de rebregat el debat públic els últims anys: amb més gestos i discursos, que contingut i propostes. Els catalans han assumit el pa que s'hi dona, respiren fondo i esperen la fumata blanca de Junts i ERC. Ara que l'atenció se centra en Madrid, potser alguns se sorprenen del nivell de la política madrilenya, que fa un tuf que repugna, com el cartró de llet que porta massa dies obert a la nevera. 

Els madrilenys avui no trien si volen un sistema comunista o de plena llibertat. Tampoc voten si volen trobar-se amb el seu ex pel carrer ni si volen viure "a la madrilenya" o "a la seva", ni si els bars han d'oferir les "papas ayuso" a la carta de tapes.

La supercandidata Ayuso ha aconseguir monopolitzar i comandar el debat durant la campanya electoral per on més li ha convingut. Des que va anunciar que avançava les eleccions, ha esclafat les estratègies de la resta de candidats. No s'ha parlat de la crosta, ni de les moltes carpetes de corrupció i draps bruts que s'acumulen als despatxos de la Comunitat de Madrid després dels 26 anys que fa que el Partit Popular hi governa.

La Gürtel, per exemple: la prova irrefutable que el PP madrileny va tenir una "corrupció institucionalitzada" durant anys. No se n'ha parlat. Els 5,1 milions de madrilenys que avui han d'anar a votar tampoc no han sentit discussions sobre la gestió de la pandèmia, ningú no ha passat comptes amb el govern Ayuso pels morts a les residències, ni pel col·lapse als hospitals, ni per les privatitzacions. 

L'atenció pública ha passat del "comunisme o llibertat", als sobres amb bales, al debat on Pablo Iglesias s'aixeca i se'n va. Política de baixa volada que augura una etapa grisa i, malauradament, pitjor que l'anterior. Perquè si, malgrat tot, Ayuso no aconsegueix la majoria que necessita, no tindrà cap mirament a l'hora d'obrir els braços i les portes a l'extrema dreta.

Vox tocant poder a la Comunitat de Madrid pot ser un punt d'inflexió cap a una etapa que no sabem què ens portarà perquè no tenim el do de l'endevinació. Però sí que tenim el passat, la història recent, per fer-nos una idea dels revolts que poden arribar.

Anar al contingut