1. Quan la premissa inicial queda tancada

Hi ha premisses que poden tenir un recorregut llarg i d'altres que tenen un recorregut curt. En el cas de les llargues, els nord-americans diuen que "tenen cames". És a dir, que podrien durar quatre, cinc, sis, set, vuit temporades. Han estat tradicionalment els projectes més buscats perquè es poden esprémer fàcilment.

Però i si es vol continuar un projecte de recorregut curt? Això és el que passa amb sèries com "Big little lies", que té un crim com a premissa inicial i queda resolt a la primera temporada. La continuació és forçada. El mateix passa amb "13 reasons why" o "Prison break".

És bona idea abandonar la sèrie quan la premissa inicial ha quedat tancada, perquè el que ve després sovint és decebedor.

2. Quan evita intencionadament arribar al final

Hi ha sèries que aconsegueixen que la premissa inicial no es tanqui evitant expressament que la història es precipiti cap al final. Un cas és "The handmaid's tale", on hi ha un final de temporada en què la protagonista té la possibilitat clara de sortir de Gilead, però els guionistes la forcen a tornar enrere.

Un altre símptoma que indica que una sèrie vol evitar arribar al final és que faci moltes promeses. Amb escenes on s'anuncia que passarà el que l'espectador està esperant, normalment al final d'un episodi o temporada, i després es fan enrere. Si l'únic moment en què passen coses de veritat és al principi de temporada, al final o al mig, malfieu-vos-en.

"The walking dead" ha fet d'això un art, i la sèrie s'ha convertit en un bucle que actualment ja té 11 temporades.

3. Quan traeix les seves pròpies normes

Totes les sèries marquen unes normes específiques del seu univers en començar. És el que dona coherència a la sèrie i si els guionistes decideixen saltar-se-les vol dir que han deixat de ser curosos amb la seva feina (o hi ha hagut un canvi de guionistes) o bé que necessiten fer-ho per sortir d'un atzucac on s'han ficat.

És el cas de "Dexter", que tenia unes normes molt clares sobre les precaucions que el personatge havia de tenir en compte per no ser atrapat. Hi ha un moment, al final de la quarta temporada, que és tan àlgid que hauria d'acabar-se la sèrie. La continuen, però per fer-ho han de trair les normes de la pròpia sèrie. A partir d'aquí, la sèrie ja no va ser mai la mateixa de les primeres temporades.

4. Quan pren decisions desesperades

De vegades quan una sèrie comença a perdre popularitat i els seus responsables se n'adonen, això els condueix a un intent desesperat per cridar l'atenció de l'audiència. A "24" van decidir que no n'hi havia prou amb les amenaces terroristes i que havien de fer-ne una de més grossa: a la sisena temporada van fer esclatar una bomba nuclear a Los Angeles, cosa que va ser massa fins i tot per a una sèrie que ja era poc versemblant i que aquí va perdre tota la credibilitat.

Quan la decisió desesperada no funciona sovint certifica la mort de la sèrie. D'això els americans en diuen "saltar el tauró", en referència a un episodi de "Happy days" en què el protagonista fa esquí aquàtic i salta per sobre d'un tauró.

5. Quan té por de matar personatges estimats

És important atrevir-se a matar personatges. Moltes sèries generen interès per part de l'espectador perquè hi ha molt en joc. Creiem que els pot passar alguna cosa dolenta als personatges, que hi ha riscos. En el moment que l'espectador s'adona que mai els passarà res perquè estan protegits pels guionistes o bé en el moment en què ressusciten personatges, aquesta tensió desapareix.

Faig servir "Joc de trons" com a exemple justament perquè inicialment es va caracteritzar per la seva valentia a l'hora de matar personatges, però hi va haver un punt en què li va començar a tremolar la mà. A llarg termini, aquest va ser un defecte que va arrossegar i que és al nucli del despropòsit de l'episodi final.

6. Quan es formen parelles molt improbables

Particularment a les comèdies d'amics, quan dos personatges que no tenen res a veure s'emboliquen de forma antinatural és un símptoma clar que hi ha un esgotament creatiu i que els guionistes ja no saben què fer amb ells. Barney i Robin, de "How I met your mother", és un exemple clau. La sèrie ha de ser molt bona per cometre un error així i reeixir. Per exemple, Joey i Rachel a "Friends".

Quan en una sitcom els personatges es casen o tenen fills és un altre símptoma que cal tenir en compte. Vol dir que s'ha esgotat el seu recorregut. Normalment el seu paper a la sèrie canvia, i això és perillós perquè el conjunt, que és la clau en una sitcom, pot no funcionar de la mateixa manera.

7. Quan se'n va un secundari que era clau

Hi ha secundaris que són or en una sèrie i que aporten un element de la fórmula que és més imprescindible del que sembla. Per exemple, "The good wife" és una bona sèrie del principi al final, però quan cert secundari desapareix la sèrie perd un dels elements clau i ja no és la mateixa. El mateix li passa a "Luther". No estic mencionant noms de personatges per no explicar més del compte.

Si el que se'n va és el protagonista, com a "House of cards", aleshores encara és més difícil de mantenir el tipus. Que l'únic que quedi és el protagonista, com a "Anatomía de Grey", també et diu que la sèrie ha perdut interès.

Finalment, si el creador/a de la sèrie plega, tu també hauries de plegar. Perquè normalment és indicatiu que la cosa ja no dona per a més. Però és que, a més, el substitut/a no acostuma a estar a l'altura, com a "Killing Eve".

8. Quan el primer episodi no et convenç

Segur que algun cop us han dit: el primer episodi és fluix però a l'episodi número 237 aleshores és sensacional. Diguem no a això. El primer episodi és com el primer petó. Ha de funcionar. No et vols quedar amb algú que no sap fer petons durant 237 cites.

El primer episodi, que sovint també és l'episodi pilot, és on la sèrie mostra el que vol ser i el que pot arribar a fer, és una carta de presentació i és el que ha estat considerat suficient per la cadena o plataforma per tirar el projecte endavant. Penseu en primers episodis magnífics, com el de "True detective" o el de "Friday night lights". Jo us dic: no ens conformem amb menys.

9. Quan vols substituir una sèrie que et va trencar el cor

Quan acabem una sèrie bona de les de veritat, de les que deixen un buit gros, tenim la temptació d'intentar omplir-lo amb una sèrie semblant. No ho feu! Un succedani mai podrà ser el mateix que l'original. Quantes sèries horribles ens vam empassar en el seu moment buscant alguna cosa que pogués ser com "Lost"? Abandoneu les sèries que esteu mirant com a succedanis.

I no torneu amb l'ex! Si la sèrie en qüestió es va acabar i a sobre va tenir un bon final, doneu-vos per satisfets. Tard o d'hora la sèrie voldrà tornar a les vostres vides, perquè les plataformes s'encarregaran de temptar-vos amb retorns que mai són el mateix que havien estat. No torneu al lloc on vau ser feliços!

10. Quan no t'ho estàs passant bé

Aquesta és una obvietat, però cal recordar-la. Perquè de vegades hi ha sèries que sembla que hagis de mirar tant sí com no. Ara aquesta sèrie és "Succession". Te'n parla tothom, tothom te la recomana, però tu l'has començat a mirar i no et fa el pes. Doncs fora. Tant és que en parlem a la ràdio amb entusiasme. Hi ha una sèrie per a cada persona i també per a cada moment. Tria la teva.