El debat entre conciliació laboral i familiar és estructural

Han passat sis mesos i el govern espanyol encara no ha resolt la fórmula per fer encaixar: feina, fills i quarantena. Falten 12 dies perquè les escoles tornin a funcionar i això sembla la quadratura del cercle. La incapacitat de La Moncloa per trobar una fórmula que ho resolgui aboca milers de famílies a haver de triar entre feina i fills, i reforça la llei del campi qui pugui. Quan un nen hagi de fer quarantena a casa, si li fan la PCR i dona positiu (té el coronavirus) el pare o la mare podran demanar la baixa laboral per fer-se'n càrrec. Quan la PCR sigui negativa no hi haurà baixa laboral. Per tant, aquest pare o aquesta mare s'hauran d'espavilar per fer-se càrrec del fill en quarantena. Una situació que deixa indefenses moltes persones, que complica encara més les coses als que tenen feines precàries, que tensa encara més les rutines de la majoria de treballadors... per no parlar de la mala passada (una més) que suposa per als autònoms. El debat entre conciliació laboral i familiar és estructural etern i ara encara s'ha enrevessat més. La situació deixa les famílies en un carreró sense sortida i obliga a repensar aquest model social i econòmic entestat a fer encaixar dues coses que tal com estan plantejades ara són incompatibles, fins i tot excloents: feina i fills. Una equació que seguirà sent impossible de resoldre fins que no es tinguin en compte les famílies: la canalla i la gent que se'n fa càrrec, les cures. I això vol dir incloure'ls en les estratègies de país, com una prioritat. I ara és evident que no ho són. Els responsables polítics han tingut 6 mesos per estudiar l'escenari que ens trobarem el 14 de setembre. Que el virus, l'escola i la feina coincidirien en el temps i caldria resoldre'n el sudoku era un escenari factible des del primer moment.