Fruit carnós i dolç, que va ser un aliment sagrat de moltes cultures ancestrals. Si camineu pels nombrosos passejos marítims on abunden les palmeres, i entre elles el margalló (la nostra palmera autòctona), ara les trobareu plenes de dàtils. Si voleu provar de rosegar la pell del seu fruit, trobareu una lleugera dolçor, lluny del carnós o generós dàtil comestible. Com a curiositat, parlant de palmeres, sabíeu que no són arbres? Són el que s'anomenen plantes arborescents, que són aquelles que es poden sostenir per si mateixes, que tenen una alçada adulta de com a mínim 5 metres i que tenen diversos talls erectes d'un diàmetre de 10 centímetres. A la zona d'Elx concretament és on trobem un dels palmerars de palmera datilera (Phoenix dactylifera) més grans de tot el món. Un exemple més de la nostra gran diversitat alimentària mediterrània fruit de la seva apassionant història.   Sembla que van ser els fenicis els primers de plantar-los, fa més de 3.000 anys, i encara avui els disfrutem. Ara estem en plena temporada datilera. Per tant, ara a l'hivern és quan trobarem els dàtils més frescos, que contenen encara aquell punt d'aigua, que, combinat amb la seva extrema dolçor, ens fa entendre per què va ser arbre de virtuts sagrades de les grans civilitzacions del món antic. Els principals països productors actualment són Egipte, l'Iraq, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Síria i Tunísia. Les virtuts que amaga el dàtil Segons la web de 5 al día, els dàtils són un aliment calòric, que ens aporta 279 calories per cada 100 grams. Una ració d'aquest fruit es considera que són unes quatre o cinc peces. El dàtil destaca pel seu alt contingut en sucre. També conté un elevat percentatge de proteïnes, fibra, sals minerals (calci, fòsfor, ferro) i vitamines A, B, C i D i enzims digestius. Ja veieu que és d'allò més complet!   Gràcies a la seva riquesa en hidrats de carboni, és utilitzat o recomanat per a persones que fan esport o activitat física per ajudar a recuperar les reserves de glucogen gastades. Xarops com a alternatives reals al sucre? Recentment, la revista Forbes ha publicat que una de les tendències del 2020 (però que ja venia d'aquest darrer any) serà la utilització de xarops com a substituts del sucre, extrets gràcies de la reducció o concentració de fruites o fruits, com els dàtils. El sucre és ara l'enemic públic número u. Però realment el que passa és que busquem excuses per creure que no mengem sucre quan en realitat sí que ho fem. Els xarops fets de fruita porten, per tant, sucre.   Què hi ha al mercat? Aquest mes de febrer és temps de cols, porro, api, all, bledes, espinacs, alls tendres, carxofes, endívies, xirivia, espàrrecs, pastanagues, enciams, raves, remolatxa, julivert, mandarines, taronges, pomes, peres i comencen algunes maduixes. Si volem anar a la peixateria, els mesos d'hivern tenim: besuc, llenguado, orada, pagell, mòllera, calamar, llobarro, lluç, tellerina, pop, sèpia, ostra i galera. El Bernat, el savi del Món Sant Benet, ens comenta que les llevantades i les pluges del temporal Glòria que vam patir fa unes setmanes ha fet que la producció local s'ha vist greument afectada. En general, ha fet molt mal a moltes zones del nostre país, però en concret, trobem destrosses considerables als hivernacles del Maresme, afectacions greus al delta de l'Ebre i a les hortes dels voltants del riu Tordera. Fins i tot, els planteraires, a qui els pagesos compren planters per a la producció de primavera-estiu, s'han vist greument afectats. Una mostra més que el canvi climàtic és una realitat. I és que cada cop les produccions d'hivern s'estan escurçant més, mentre que les de primavera-estiu s'avancen i s'allarguen.