La preocupació per la crisi climàtica està multiplicant els adeptes al moviment Residu Zero, i això ja es nota en la quantitat de botigues que ofereixen productes a granel o en el protocol signat aquesta setmana per 10 cadenes de supermercats, i gremis que es comprometen a acceptar els recipients que els clients portin de casa per reduir envasos i embalatges. La gurú de Residu Zero és l'activista Bea Johnson, autora de llibre "Residu Zero a casa", traduït al català per Esther Peñarrubia, que resumeix així la filosofia del moviment: "Gira al voltant de cinc conceptes que tots comencen per la lletra R. La piràmide invertida del residu zero té una primera línia a dalt de tot, que és la que ocupa una àrea més gran, i que és la de rebutjar el que no necessitem. La segona parla de reduir el que necessitem i no podem refusar." "La tercera R equival reutilitzar tot allò que consumim, de manera que evitem tots els objectes que són d'un sol ús. La quarta R és la de reciclar i l'última, la cinquena, és la de retornar a la terra allò que no hem pogut pair. Dit d'una altra manera, compostar la resta." Els abocadors de residus de Catalunya, al límit La nostra porqueria, responsable del 6% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle El tractament i l'eliminació dels residus que generem al món occidental té un impacte molt important en l'emergència climàtica: se li atribueix aproximadament un 6% dels gasos d'efecte hivernacle. A diferència del que es podia creure als anys 90, ara tothom ja té clar que no n'hi ha prou amb reciclar els residus per frenar el problema, cal, sí o sí, reduir-ne el volum. "No es tracta de comprar-ho tot amb envasos i quedar-nos tranquils perquè ho portem a reciclar al contenidor groc. La gràcia és haver de reciclar en menor mesura perquè ja no arribem ni a generar-ho." Coincidint amb el Black Friday, diverses organitzacions com Greenpeace alerten del volum de residus que genera una jornada com aquesta, amb rebaixes generalitzades i compres de productes que, sovint, no calen. Fan una crida a no comprar res que no ens calgui i recorden que la millor inversió que podem fer és la de salvar el planeta. El model de vida dels activistes de Residu Zero, com la Bàrbara Lacroix i la seva parella, contrasta amb les compres que promouen el Black Friday i altres jornades de descomptes generalitzats i consum massiu. Des de fa cinc anys, ella i la seva parella compren roba i altres productes de segona mà i eviten tota mena d'envasos: "El que és el menjar el tenim tot en pots de vidre reutilitzats. Ho comprem tot a granel: la pasta, l'arròs... Ara ho trobes pràcticament tot, i quan no és així, busquem productes en envasos de cartró. Cada cop hi ha més alternatives." Netejar amb productes com el vinagre (Catalunya Ràdio / Montse Poblet) A l'armari de la neteja de casa de la Bàrbara, només hi ha una barreja feta a base de vinagre, i al lavabo, xampú, gel i suavitzant en pastilles i pasta de dents en pols. Vanessa Rodríguez i la seva família van fer el canvi després de participar en un experiment en què van haver de guardar durant un mes les escombraries que generava la seva família i després encabir-les al menjador. El dia que ens vam fer la foto, nosaltres estàvem asseguts aquí al sofà, i la imatge era la de tot el menjador ple de les nostres escombraries classificades en plàstic, cartró, rebuig... i estava tot ple. Baixar la bossa del plàstic, com a molt un cop a la setmana Després d'aquesta experiència, van optar per un estil de vida que no arriba al residu zero però que ha rebaixat, i molt, les quantitats de fa 4 anys. No compren aigua envasada perquè fan servir barres de carbó per purificar la de l'aixeta, compren grans, farines i arrossos a granel, i també els detergents i xampús. Les seves bosses d'escombraries estan molt per sota de la mitjana, i a la pregunta de cada quan ha de baixar la bossa del plàstic ens respon així: "El plàstic, abans el baixàvem cada dia. Era una barbaritat. Ara, un cop a la setmana. De rebuig en fem molt poc, també fem poc cartró, i d'orgànica en fem més, potser una bossa al dia. El que sí que ens ha augmentat és el vidre perquè si tenim l'alternativa de comprar amb vidre, ho fem així." Per viure reduint al màxim els residus cal una inversió de temps superior a la que fem per anar a comprar al supermercat, on tot el que es necessita es troba en un mateix local. Tant la Bàrbara com la Vanessa reconeixen que ara dediquem més temps a la compra perquè han de passar per més botigues per comprar sense envasos. He d'anar a més llocs. Aquí, al barri, encara no tenim un lloc on pugui comprar-ho tot sense envasos com quan anàvem al súper. És veritat que al mercat trobem la majoria de productes que busquem, però també hem d'anar a l'herboristeria a buscar productes de neteja, a una botiga petita de barri a comprar llegums, etc. Barres de carbó per purificar l'aigua de l'aixeta (Catalunya Ràdio / Montse Poblet) La factura de tot plegat és una de les principals reticències de l'hora de fer el pas. Els dos casos que hem localitzat ens asseguren que no han notat massa canvi perquè compren menys coses que abans i han buscat llocs on comprar sense envasos no és car. La Bàrbara, a més, ja ha trobat botigues on li fan descomptes per anar a comprar amb els seus envasos i estalviar-los a ells bosses i paquets. De vegades, et descompten un 3%, un 5% o 30 cèntims per portar el meu envàs, cosa que està molt bé i aquí, al barri de Gràcia, cada cop hi ha més botigues que ho fan. Malgrat que el moviment del Residu Zero està vivint un boom lligat a la lluita contra l'escalfament global, la majoria de les bosses d'escombraries del món desenvolupat encara tenen molt de plàstic i molts productes d'un sol ús, amb tots els efectes que això té per al medi ambient.