El cafè pendent de Marina Garcés

Per què les opinions que reforcen un relat són pertinents i, en canvi, d'altres "no importen ni interessen" als magistrats del Suprem?
Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu en un moment de la seva declaració al Suprem
Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu en un moment de la seva declaració al Suprem responent a les preguntes del fiscal

Els filòsofs, com els poetes, tenen l'habilitat de concentrar en poques paraules realitats complexes i profundes. Són dards que toquen, per bé o per mal. Per això, Marchena ha saltat des de la primera resposta de Marina Garcés, quan ella ha dit que tenia un cafè pendent amb Jordi Cuixart des de feia un any i mig, però que "estava sent una mica difícil" de fer.

En la senzillesa aparent de la frase, tant en la forma com en el fons, hi havia una censura a la llarga presó preventiva. Una crítica al tribunal el mateix dia que ha rebutjat suspendre el judici contra càrrecs electes -Oriol Junqueras va guanyar les eleccions generals a Catalunya- o demanar permís al poder legislatiu per poder continuar amb el procés.

Aquest dimarts hi havia tensió a la sala del Suprem, i la sensació és que les paraules de la filòsofa han tocat os i Marchena s'ha anat enredant en una dinàmica que costa d'entendre: per què les opinions que reforcen un relat són pertinents i, en canvi, d'altres "no importen ni interessen" als magistrats?

Una pregunta que, com aquell cafè pendent, encara haurà d'esperar. La resposta, probablement, a Europa.

ARXIVAT A:
Judici procés