Dolors Bassa: "Presó i exili ara no han d'influir en les decisions que es prenen a fora"

Presó de Puig de les Basses. 25 de novembre del 2019. El dia que la militància d'ERC es posiciona àmpliament a favor de les condicions de la direcció del partit per investir Pedro Sánchez. El dia que la mobilització contra la violència masclista es torna a fer palesa al carrer. Aviat farà dos anys que Dolors Bassa està reclosa. La sentència del Suprem la condemna a 12 anys de presó. Mònica Terribas parla amb l'exconsellera, acompanyada de la seva germana, Montse Bassa. Com estàs? Volent sortir d'aquí. Digueu ben clar que jo m'agafaré tots els permisos que em toquin, tots, amb els mateixos drets de qualsevol altra persona privada de llibertat. Que la meva prioritat és sortir d'aquí, per parlar sense vidre... Tu creus que no podem gravar aquesta entrevista? És com si fóssim al segle XIX encara... Dolors Bassa diu que vol sortir des del primer dia. Ja has superat aquests darrers dies el procés per definir el que tècnicament és el Pla Individual de Tractament, que finalment determinarà la Junta d'Avaluació Penitenciària i dirà si et correspon el tercer grau o segon grau o el que sigui? Sí, hem superat ja totes les entrevistes amb els professionals. Saps? Aquí a la presó ja he llegit més de 430 llibres, molts d'ells de vivències i experiències a les presons. I un d'ells diu que els botxins són els professionals que se m'entengui, bé, eh?, perquè et pregunten una vegada i una altra si et penedeixes del que has fet, si renuncies a la violència (esclar que sí, abans i sempre), si ho tornaria a fer (com volen que ho torni a fer?, ja no em dedico a la política, en el sentit de càrrecs, perquè de política en faré sempre...) i em pregunten: "Ha fet ús dels serveis socials?" (riu). I tant, vaig ser regidora de Serveis Socials i consellera... Queda clar que els protocols penitenciaris no estan fets per tenir empresonats els governs... Riure per no plorar. Però el que et deia, tot aquest procés et fa sentir víctima dues vegades. Tornar a reviure-ho tot. I això que els professionals implicats són impecables... I quan us diran quin és el resultat de l'avaluació? Quan podreu accedir al tercer grau o a permisos? D'aquí sis mesos, potser... però amb 12 anys de condemna, no tinc esperança de sortir de permís aviat. No m'ho hauria imaginat mai! El meu marc mental eren 6-8 anys. 12 anys! Quan van venir els funcionaris del Suprem a notificar la sentència, vaig quedar morta: fills de puta... I anava llegint, la sentència per a la Carme Forcadell, fills de puta... I el funcionari em va dir: "Guárdese sus valoraciones o le levantaré acta". I què? Ja en pot aixecar 50, d'actes... 12 anys de presó! Però Dolors Bassa va quedar afectada després? Quan em vaig quedar sola, em vaig desmuntar. La meva germana, oi, Montse? Estava tan destrossada que no la deixaven entrar... i el meu fill Pau, el petit, per telèfon, desmuntat... I quan vaig tornar al mòdul, les companyes ploraven: la que té més pena aquí dins, fora d'una altra, soc jo. I parlem de dones condemnades per delictes de sang. Per posar unes urnes, 12 anys! Com van reaccionar aquí dins davant de la sentència? Aquí no n'hi ha d'independentistes, eh? Però cap intern, ni home ni dona, considera justa aquesta sentència. Cap. I tot això et trasbalsa. Però saps què em va fer reaccionar? Què? Que dels detinguts durant les manifestacions, van arribar aquí cinc nois, ara tres ja són fora, i em vaig haver de bolcar en ells. Els feia de mentora quan coincidíem a l'aula d'informàtica i al poliesportiu... En Pau, en Robert... estaven passant pel mateix que havia passat jo: la solitud, pensar que els podien caure 10 anys sense entendre per què... Els vaig ajudar a omplir instàncies, a aconsellar-los, i això em va fer reaccionar. I les protestes al carrer? Sí... El meu fill i tot el meu entorn, després de la sentència, es van indignar tant que espantava... I jo els havia de calmar: "Amb una que sigui aquí dins, ja n'hi ha prou", els deia. Però què vols? Veies la gent jove que sortia, indignada, i ho entenies... Però ens deia Carme Forcadell que la imatge dels contenidors cremant... Sí, sí, a la pregunta sobre la violència, la resposta és sempre mai, enlloc. Després em va animar a veure el Tsunami Democràtic ocupant l'aeroport, després tallant la frontera... Això és el que em va fer remuntar. Perquè vaig veure que no, que no hi ha manca de lideratges. Darrere del Tsunami Democràtic veies que hi havia capacitat d'autoorganització una altra vegada... I Dolors Bassa, que havia sigut molt crítica amb la resposta institucional... Sí, sempre he sigut molt crítica i molt clara amb ERC. Dos anys per preparar una resposta institucional, i ni el govern ni el Parlament. Institucionalment, hem fallat: Parlament i govern. No he entès la incapacitat de donar una resposta consensuada a la sentència del Suprem. I com a mínim la resposta social hi és, al carrer, quan la política ha fallat. Què haurien d'haver fet? Jo no vull influir en les decisions que s'han de prendre fora de la presó. Sempre ho he dit. Que no utilitzin el meu nom en cap assemblea ni en cap acte: "La Dolors ha dit això o allò altre...". Nosaltres, com els presos bascos, un pas al costat. I creus que ho fan? No. Però crec que presó i exili no han d'influir en les decisions que ara es prenen a fora. Ahir sentia Laura Borràs, de JxCat, que en relació amb la investidura deia: hem de veure què diuen a la presó, a l'exili i al Parlament. Doncs no, nosaltres no hem d'influir ara. A la taula de negociació hi han de ser els que són fora. Els ho has dit a Oriol Junqueras i a Carles Puigdemont? Sí, esclar, a tots dos. Però Oriol Junqueras és el president d'ERC i jo no ho soc. Amb la Carme sempre ho hem dit: la nostra vida no depèn de la política. Les edats també són diferents, les nostres i les seves. Jo ja he fet el que havia de fer i ho he pagat amb escreix... sempre faré política, eh? Sempre. Però la investidura del govern de Pedro Sánchez i Unides Podem és una oportunitat? Sí, esclar, és una finestra d'oportunitat. Però si el PSOE no canvia, si no posa una proposta damunt la taula, la resposta és NO. A canvi de res, no. És una oportunitat? Sí, perquè si no és amb ells, amb qui serà? Però també crec que en el seu dia nosaltres vam perdre una oportunitat amb els pressupostos, perquè creia que els vots independentistes haurien ajudat a fer avançar el país, en afers econòmics i socials... ara estem en una altra etapa, i és evident que Pedro Sánchez ha anat fent un retrocés... Et devies quedar de pedra, quan vas veure que havien arribat a un acord en menys de 48 hores amb Pablo Iglesias... Sorpresa total. No sé si aquella abraçada era d'entusiasme o d'oportunitat, fruit dels resultats, però va ser una sorpresa. I ara què s'ha de fer? La militància diu que no investim Pedro Sánchez a canvi de res. A la llarga, un referèndum s'ha de poder fer amb la pregunta que sigui. Ara, és possible que no es pugui preguntar si volem o no un estat. No ho sé. Ja ho veurem. Però s'ha d'acabar votant segur. I sobre l'indult o l'amnistia? Condicions? Jo no el demanaré, l'indult. I tampoc l'agafaria renunciant a cap de les meves condicions. I què li demanes al govern i al Parlament, ara? Que treballin amb fermesa. Tenen por de tot! Però això pot ser un efecte de la repressió... Sí, potser jo faria el mateix, però trobo a faltar la il·lusió de la legislatura anterior. La sensació és que no avancem, que no sabem cap on anem... Que anem fent tard amb tot. I poden inhabilitar el president Quim Torra. Si l'inhabiliten, què ha de passar? Si inhabiliten el president Quim Torra, s'han de convocar eleccions. No podem anar posant gent a dit a la presidència. Si l'inhabiliten, eleccions. Ho ha de fer. De tota manera, no estem encara en aquest escenari. Ara creu Dolors Bassa que l'independentisme està començant a saber on va? Sí, ara sí... Ho estem fent bé, no únicament amb el Tsunami Democràtic i la resposta social, sinó també amb la consulta a la militància d'ERC d'ahir, per exemple. La base diu clarament: no a canvi de res. Condicions. Taula de negociació. Endavant. Això ho estem començant a fer bé... I s'ha de continuar fent autocrítica del passat? Sí, som els que més n'hem fet. No ens hem de posar fites concretes com vam fer aleshores (18 mesos). Jo no posaria mai més fites, mai més... perquè aquest ha de ser un procés transversal... Carles Mundó en el seu llibre... Sí, ja me l'he llegit. Tot. Si acaba de sortir!... D'acord, doncs Carles Mundó argumenta en el seu llibre que la independència no es pot tirar endavant sense una àrea metropolitana on l'independentisme sigui majoritari... D'acord, però sense la resta de poblacions, tampoc, eh? Mira, aquesta polèmica que ara els socialistes han fet rebrotar a través de la llengua a les escoles. Que vagin a Banyoles i vegin la realitat social que hi ha. Tenen una visió antiga de Catalunya. La realitat a moltes ciutats del nostre país és diferent de la de fa trenta anys. I el català no té la presència que tenia abans. Sí, però si l'àrea metropolitana no vota en més d'un 50% independendència, es pot tirar endavant? Jo no hi poso números. No és imprescindible aquesta condició. El que és fonamental és que sigui un moviment transversal, de baix a dalt. Carme Forcadell ens va dir fa unes setmanes a Mas d'Enric que no havíeu tingut empatia amb la gent? Sí, i em vaig enfadar que digués això. Empatia? No hem empatitzat? Per què ho dius, això, Carme? Potser sí que als comuns i altres grups els havíem d'haver implicat més en el projecte, però autocrítica, n'hem fet molta. I ells, n'han fet? Parlaves d'empatia. Quan es diu des del PSC que hi ha un problema de convivència, que us havíeu d'haver posat en la pell dels altres... A mi m'hauria agradat que alguns representants polítics, companys meus de feina durant anys, es posessin en la meva pell. Ho han fet? Amb Eva Granados encara tenim pendent un cafè. Em va dir que el faríem en aquell impàs que jo era fora de la presó. "Quedem per fer un cafè". I encara espero el cafè i la carta. No és un problema d'empatia: és una qüestió de crueltat humana. Et fa mal? Sí i no. Una cosa que no he volgut és que la presó em convertís en una persona agre, no ho era, i no m'hi vull tornar. Però tinc un dietari guardat de tota la meva etapa de govern... i tinc molt clar que res del que vam fer va ser un joc. Vam fer molta feina i molt seriosament. Clara Ponsatí, que era al govern com a consellera d'Ensenyament, diu que anaven de farol... Clara Ponsatí va arribar molt tard al govern. Nosaltres feia molt temps que treballàvem. I no vam fer res que no fos preparar-nos molt seriosament pel que volíem fer. Em va doldre molt que digués això. I ara faries el mateix que vau fer? No, esclar que no! Però és molt fàcil dir com havien de xutar la pilota després del partit o què hauria d'haver fet l'entrenador en aquell moment. Tothom sap dir el que hauria fet un cop acabat el partit. Ahir sentíem l'obra de Goethe, "Egmont", en què el compte diu a Guillem d'Orange: no seran capaços d'empresonar-nos... Sí, ho vaig sentir! I l'he llegit. Me'l va fer arribar en Carles Puigdemont. I quan ho vaig llegir, me'n feia creus. Era el que dèiem nosaltres sempre: no seran capaços d'empresonar-nos...! I mira. Escriuràs sobre el que va passar? La versió de Dolors Bassa? Jo ara quan faci dos anys que soc a la presó, amb la meva germana, amb la Montse Bassa, publicarem un llibre sobre les vivències de la presó... Perquè del que va passar, no és moment. Tota la veritat a vegades és una veritat a mitges. Però no és moment ara de passar comptes, es necessita distància i temps, equilibri. I ara no el tenim. Com va rebre Dolors Bassa l'informe d'Amnistia Internacional que demanava la llibertat dels Jordis i deia que el judici havia estat just? Just? Judici just? Perdonin: la sentència diu que jo era la consellera d'Ensenyament... I els responsables d'Amnistia Internacional ho passen per alt? Consideren que els líders socials haurien d'estar en llibertat, i els membres del govern no, quan la sentència m'atribueix unes responsabilitats que no tenia? Em vaig enfadar molt quan el vaig llegir Estàs forta, Dolors... Tinc estones de tot... (pausa) Saps? Fa uns dies se'm va morir una amiga meva... i jo aquí dins, no me'n vaig poder acomiadar... (pausa). Ei, respira. Diu la la teva germana que estàs més polititzada que mai. No... El que passa és que amb ella parlem molt de política. Diu que soc la seva assessora i m'enfado quan diu això... Perquè jo ara soc aquí dins, estudio, faig el meu màster de la UOC amb les limitacions que tenim aquí dins, la revista de la presó, ioga, esport, poso distància, escolto tothom i procuro ajudar, perquè escoltar totes les veus et permet analitzar les coses amb més cura. Tinc temps per pensar. Ara la política la fa la Montse. Ella és qui ha de prendre les decisions. Les compartim. Però és ella qui les pren.

Dolors Bassa: "Presó i exili ara no han d'influir en les decisions que es prenen a fora"

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies fa autocrítica a "El matí de Catalunya Ràdio" i reconeix que institucionalment el Parlament i el Govern ha fallat