Aquest any el mes del ramadà dels musulmans ha coincidit amb la greu crisi política d'Egipte després del cop d'estat militar contra el rais islamista Mursi. La història de l'Orient Mitjà ha tornat a ser sacsajada de manera brutal i també inesperada. En Tomás Alcoverro ens ho explica al seu espai Des de la Torre de Babel.
ESCOLTA-HO ARAA Egipte hi ha dues grans forces politiques i socials, l'exèrcit i la confraria dels Germans Musulmans. La història recent d'Egipte passa per un seguit d'enfrontaments entre aquests dos poders, les seves intrigues i els seus vincles complexos. Del 1952 i fins al 2011 els quatre últims presidents han estat militars, els germans musulmans va optar per deixar la violència per optar al poder a través de les urnes. Amb un discurs amb l'eslògan "L'islam és la solució" han volgut crear un Estat de valors islamistes oposant-se al laïcisme i al nacionalisme àrab de la casta militar.
El pare Dario és l'últim ermità de la vall del Qadisha, al nord del Líban, on hi ha excavats monestirs i esglésies molt antics que eren habitats pels maronites, comunitat catòlica de ritu oriental. Va arribar de molt lluny, de Colòmbia, de la ciutat de Medellín, coneguda per les màfies de narcotraficants, per establir-se a les grutes de la vall. El pare Dario creu que sempre hi haurà ermitans al món.
Era un personatge novel·lesc. Fill d'un músic contractat pel soldà d'Istanbul per dirigir les bandes militars de l'imperi, Fernando de Aranda va anar viure a Damasc a les acaballes de l'època otomana, i es va convertir en un arquitecte important. Una de les seves obres destacades és l'estació del Hedjaz, construïda entre 1917 i 1920, per facilitar el pelegrinatge dels musulmans cap a la Meca i Medina. L'arquitecte es va convertir a l'Islam, i està enterrat en un petit cementiri de la capital siriana.
Les eleccions de president de la república de l'Iran no poden amagar que l'autoritat màxima és a les mans del guia Ali Khamenei, instal·lat al poder des de l'any 1989, després de la mort de l'imam Khomeini, fundador de l'estat islàmic. Segons la Constitució, és ell el que mana perquè té unes atribucions més àmplies que les del president escollit cada quatre anys, i que pot destituir d'acord amb el Parlament. La Constitució estableix dos fons del poder polític, un és l'expressió de la voluntat nacional a través de les eleccions, i un altre mitjançant un principi de naturalesa teocràtica o de dret diví.
Les manifestacions antigovernamentals de fa dos anys de la gran plaça cairota van acabar donant el poder als partits islàmics d'Egipte. El govern d'Erdogan ha estat un model per alguns dels dirigents àrabs. Ara, els turcs que protesten a la plaça Taksim d'Istanbul defensen l'estat laic i l'estil de vida liberal amenaçat pel partit d'inspiració integrista musulmana qualificat de moderat.
Potser us sorprendrà, però Beirut és gairebé segur una de les capitals del món amb més diaris, encara que de tirada modesta. Els diaris són en àrab, però també es publiquen en altres llengües com el francès, l'anglès o l'armeni. Des de fa molts anys, la premsa de Beirut, privada, és la més lliure de l'Orient Mitjà.
Dos anys de revoltes, de guerra, a Síria, han desacreditat la informacio, per les manipulacios de totes dues bandes, el règim i els grups de l'oposicio. Sempre s'ha dit que la primera victima de la guerra és la informacio. A Siria han cavat la seva sepultura.
Helem és l'organització pionera de defensa de gais i lesbianes al Líban i a l'Orient Mitjà. Fa poc van encapçalar una manifestació contra la brutalitat de la policia al tancar una discoteca freqüentada per gais de Beirut. Des de les rebel·lions àrabs, les minories tant religioses com sexuals són més vulnerables.
Moltes de les guerres, cops d'estat i revolucions a l'Orient Mitjà han passat durant els mesos d'estiu, sobretot el mes de juny. Des de la guerra dels Sis Dies dels àrabs i Israel del 1967, fins a molts altres esdeveniments armats que hi ha hagut en aquesta regió. Algunes excepcions han estat la invasió nord-americana a l'Iraq de l'hivern del 2003 o la revolució islàmica de l'Iran, també l'hivern del 1979.
El primer matrimoni civil al Líban ha estat possible després de moltes dificultats legals. En un país confessional on la religió controla i regula les relacions familiars, socials i polítiques la forta oposició de les diferents faccions religioses ha estat contundent. En Tomás Alcoverro ens ho explica a La Torre de Babel.
Qatar, país petit però molt ric, és una potència regional que fomenta les rebel·lions àrabs, sobretot a Síria. Utilitzant la diplomàcia del cop de talonari, estén la seva influència per tot el món. Però no deixa de ser, a la vegada, un país molt exposat, tant per a la seva debilitat militar com per la seva dependència d'aliments i d'aigua potable, que han de venir de fora.
A les reunions del comitè executiu de la Internacional Liberal hi va participar una delegació de la Fundació Llibertat i Democràcia. El grup català és molt actiu des de fa anys en aquest moviment, que també ha arribat a alguns països de fora d'Europa. El liberalisme al món àrab és una flor molt rara.
A mitja hora d'avió de Beirut, des de Tel Aviv, Xipre és un lloc per al turisme, per als negocis, per a les intrigues de l'espionatge oriental. La llarga guerra libanesa del 1975 al 1990 va significar per l'illa l'arribada de molts refugiats libanesos i el desenvolupament de les seves comunicacions àrees.
Un viatge que no ha servit de res. L'acció diplomàtica del president dels Estats Units, que ha fracassat a l'Iraq i a l'Afganistan, no pot revitalitzar la negociació entre Israel i els palestins. Ens en parla en aquest espai Des de la Torre de Babel en Tomàs Alcoverro.