"Crims", consolidat com un dels programes de més èxit de l'emissora, que ha repetit èxit també a TV3, reviu, en la seva quarta temporada, casos mai explicats fins ara. I ho fa, com sempre, amb pèls i senyals.

El periodista Carles Porta ha investigat 40 casos nous, alguns crims més mediàtics, d'altres del tot desconeguts i també algun d'una mica històric, com el de Pablo Casado l'any 1929.

Es tracta de posar llum en la foscor sempre a través dels testimonis directes o indirectes que van viure cadascuna de les històries. A "Crims" no hi ha experts parlant de la seva feina, hi ha protagonistes que relaten la seva participació en els fets, bé perquè ho van viure o bé perquè ho van investigar.

"Crims" a televisió

"Crims" és una sèrie de "true crime" que relata crims reals que han passat fa pocs anys a Catalunya: pura realitat per entretenir. Carles Porta presenta els casos des de l'estudi de Catalunya Ràdio amb una breu introducció abans de donar pas a cada capítol. La seva veu en off acompanya tot el capítol, amb un to i un estil que atrapen i connecten amb l'espectador.

A "Crims" no hi ha "experts" parlant de la seva feina, hi ha "protagonistes" -directes o indirectes- de cada història, que relaten la seva participació en els fets, bé perquè ho van viure o bé perquè ho van investigar.

La sèrie té 11 capítols que creen seqüències i construeixen personatges amb els quals l'espectador viurà un còctel de tensió i emocions: històries reals explicades amb elements i recursos de ficció. Onze capítols que tracten 7 casos recents –jutjats o arxivats judicialment- que han tingut un important ressò mediàtic, que formen part de l'imaginari de l'espectador i que, sobretot, estan plens de girs dramàtics que enriqueixen el relat. Casos com Brito i Picatoste, el zelador d'Olot, la bibliotecària Helena Jubany o l'assassí del Putxet, entre d'altres.

 

 

 

Anar al contingut