Espanya manté blindats els secrets d'estat amb una llei del franquisme

Espanya encara s'empara en una llei de la dictadura per protegir la informació reservada, una legislació obsoleta, vigent des de fa més de 53 anys, que ara el govern espanyol estudia reformar. Una concepció autoritària de la seguretat de l'Estat La seguretat de l'Estat, el principi que es pretén protegir amb la llei Llei sobre Secrets Oficials, és un concepte ampli, abstracte i discrecional. Sota aquest paraigua, hi pot haver qualsevol document o informació que l'autoritat competent consideri perillosa. El dictador Francisco Franco firma el text, sancionat per les Corts franquistes l'any 1968 i modificat el 1978. Per l'advocat Josep Matas, especialitzat en dret a la informació, la llei suposa un anacronisme i una anomalia en una democràcia. "Estem amb una llei pròpia d'un estat autoritari. No s'entén que 40 anys després de l'aprovació de la Constitució democràtica encara perduri una llei d'aquest tipus." La prova de l'obsolescència de la llei és el decret que la desenvolupa, firmat l'any 1969 per Luis Carrero Blanco, llavors vicepresident del govern franquista. Entre altres anacronismes, el text defineix com a document qualsevol "constància gràfica", com "planxes, motlles, matrius, composicions tipogràfiques" o "la memòria transitoritzada d'un cervell electrònic", cap element que es faci servir avui en dia. Un paraigua massa gran La llei, a l'article segon, estableix que qualsevol document que pugui posar en risc la seguretat de l'Estat pot ser declarat matèria classificada, però no concreta en base a quins criteris. La definició és molt imprecisa i això, per Matas, invalida en part el dret de la ciutadania a accedir a la informació de les administracions públiques, recollit a la llei de transparència del 2013. "El principi és la transparència, el secret ha de ser l'excepció. Però amb aquesta declaració tan genèrica, el secret es converteix en norma, i aquest és un dels problemes que tenim amb la llei espanyola." L'altre problema, segons l'advocat, és que no s'estableix l'obligació de desclassificar els documents, ni tampoc un termini per fer-ho. Els documents classificats es poden destruir sense fer-se públics (Pixabay/Monsterokoi) L'article setè diu que només l'òrgan que hagi declarat secreta una informació la podrà desclassificar. Aquests òrgans són, segons l'article quart, el Consell de Ministres i la Junta de Caps de l'Estat Major, un organisme que ja ni tan sols existeix. Una llei allunyada dels estàndards occidentals Poden fer-ho, però no hi estan obligats. En aquest sentit, Espanya no és homologable als països de l'entorn, que sí que estableixen uns terminis obligatoris per fer pública la informació reservada. A Itàlia, per exemple, els secrets d'estat deixen de ser-ho al cap de 15 anys o de 30 si se n'ha decretat una pròrroga. A França, al cap de 50 anys, però es poden desclassificar abans. Als Estats Units, entre 10 i 25 anys. A Espanya, per tant, una matèria pot estar classificada eternament o, fins i tot, desaparèixer, com explica l'advocat Matas. "Quan els materials declarats classificats deixin de ser útils, es poden eliminar. Per tant, passarien de ser matèries que es declaren reservades, fora ja de la consulta, del control i de la transparència, a ser eliminades." D'aquesta manera, dades clau sobre determinats fets històrics es mantenen ocultes o es perden, cosa que obstaculitza la investigació d'historiadors i periodistes i sovint dificulta saber la veritat d'un fet passat. Els límits al dret a la informació A Espanya hi ha una llarga llista d'assumptes classificats, lliures de qualsevol control judicial o parlamentari. En alguns casos, a parer de Josep Matas, és dubtós que la finalitat sigui salvaguardar la seguretat nacional, com diu la llei. "Tot el que és la transició democràtica, el 23F i tot això, a aquestes alçades no es pot dir que afecti la seguretat nacional, la defensa... Potser són coses que a algú no li agradarà que se sàpiguen, però aquesta és una altra qüestió." Hi ha documents de la Guerra Civil i de la dictadura que encara són secrets. Les exportacions d'armes o la venda d'armament a dictadures com la de Pinochet, a Xile, estan emparades per la llei. També hi ha material classificat relacionat amb els GAL i la guerra bruta contra ETA, o les dades sobre els suïcidis de guàrdies civils i policies nacionals. Els informes sobre la detenció i assassinat de #Lorca encara són secrets d'Estat. #vergonya Gemma Pasqual (@GemmaPasqual) August 18, 2021 La Llei sobre Secrets Oficials també pot suposar un obstacle per investigar les violacions de drets humans, segons denuncia Amnistia Internacional, casos, per exemple, com els crims comesos durant el franquisme, l'exhumació de fosses de la guerra civil o els nadons robats. Sense pressa per a la nova llei Des de fa uns anys, el Partit Nacionalista Basc ha anat presentant diferents iniciatives per reformar de la Llei sobre Secrets Oficials. Ja ha portat al Congrés quatre propostes, una a cada legislatura, que el PSOE i el PP han anat bloquejant sistemàticament. Aquest any, però, el govern espanyol ha creat una comissió formada pels ministeris de Presidència, Defensa i Interior, amb l'encàrrec d'elaborar un esborrany de reforma. No té una data límit per entregar la proposta, però l'executiu espanyol es va comprometre a tenir el nou text legal abans no acabi la legislatura, a finals del 2023. Hi ha informacions sobre la Guerra Civil i el franquisme que encara són secretes (Pixabay/Marc Pascual) Des del PNB, que ha vist com dequeien les seves iniciatives, el seu portaveu adjunt al Congrés, Mikel Legarda dubta que aquest cop s'acabi aprovant una nova llei. "La comissió és una maniobra retardatària. Sota l'aparença de prendre la iniciativa, creiem que finalment no s'arribarà a res des del govern." I mentrestant, sense poder accedir als documents classificats que contenen dades fonamentals, els historiadors tenen dificultats per investigar lliurement la història recent d'Espanya. Només poden recórrer, com ja fan, als documents confidencials que van desclassificant altres països, com els Estats Units.

Espanya manté blindats els secrets d'estat amb una llei del franquisme

Al contrari del que passa a la majoria de països europeus, la llei espanyola no fixa cap termini per desclassificar els documents reservats, ni estableix criteris clars per declarar-los confidencials