Contradiccions diplomàtiques

Nou front al judici del Suprem: la internacionalització de la situació catalana per intentar acreditar, per part de les acusacions, una suposada malversació. La Fiscalia vol saber si a través del Diplocat el govern va pagar les despeses d'una delegació d'observadors internacionals el primer d'octubre.

Més enllà de les conclusions que n'extregui el tribunal, la via oberta pel ministeri públic planteja preguntes i alguna contradicció. Si l'1-O no va existir cap referèndum, com defensa l'expresident Mariano Rajoy, podia haver-hi una missió d'observació estrangera? I si eren només visitants internacionals, aleshores on és el delicte? Es van pagar factures del Diplocat quan els comptes de la Generalitat ja estaven intervinguts i, fins i tot, amb el 155 en marxa? Si hi havia alguna ombra d'irregularitats, per què no ho va denunciar cap de les entitats que en formaven part?

L'interrogatori, aquest dimecres, a Albert Royo, exresponsable d'aquest organisme publicoprivat, ha servit per evidenciar que algunes noves eines, com la diplomàcia pública, han permès a territoris com Catalunya explicar-se al món i buscar inversions sense passar per Madrid. Això -que no apliquen només els catalans- ha canviat les regles clàssiques del joc i ajuda a entendre el trepidant pols de l'acció exterior dels últims anys.