Computadores humanes

Amb Sant Jordi encara en el record no em puc estar de recomanar un llibre que em fa pensar, malgrat les distàncies, en la pel·lícula, "Figuras ocultas", nominada als Oscars d'aquest any i que recordava les dones que van treballar per a la NASA com a calculadores humanes en els primers anys de la carrera espacial.

Eren il·lustrades, brillants, amb coneixements de matemàtiques i enginyeria, i van contribuir de manera determinant a l'èxit de les primeres missions Apollo, però la seva doble condició de dona i negra els barrava el pas per ser contractades en llocs de treball adequats a la seva formació.

Crec que és de justícia recordar la seva història, encara que sigui a través d'una pel·lícula de Hollywood, com també ho és reivindicar les fites científiques que van aconseguir unes altres dones que al segle XIX, i de manera pionera, van treballar a l'Observatori de Harvard fent càlculs astronòmics.

El llibre "El universo de cristal" (Editorial Capitan Swing), de la divulgadora científica nord-americana Dava Sobel, és un petit homenatge a aquestes dones, moltes de les quals no tenien formació universitària, però feien càlculs complicats i estudiaven l'Univers a través de les plaques fotogràfiques de vidre que s'obtenien en les observacions astronòmiques. Algunes eren minyones, filles, germanes o dones dels astrònoms, o aficionades a l'astronomia que van trobar en aquesta ocupació una manera de treballar en allò que les apassionava.

El llibre fa un recorregut històric per les seves vides i ens descriu com aquestes "astrònomes improvisades", en un temps en què les dones encara no podien ni votar, van aconseguir demostrar, en canvi, la seva vàlua científica amb descobriments importants. Van identificar estrelles, les van classificar i, fins i tot, van aprendre a calcular les distàncies entre elles estudiant la llum reflectida en les plaques de vidre, que analitzaven com si fossin petits trossets d'Univers.

"El Universo de cristal", considerada una de les millors obres literàries sobre ciència del 2016, ens endinsa en aquests fets històrics poc coneguts, però va encara més enllà i amb fotografies, vivències, curiositats i anècdotes ens trasllada també al dia a dia d'aquestes dones. És, en definitiva, el just reconeixement a la seva feina que no van obtenir en el seu moment, malgrat tot el que van aportar a l'evolució de l'astronomia.

M'ha sorprès i emocionat descobrir el seu compromís apassionat amb la ciència i la seva contribució per situar les dones en àmbits considerats tradicionalment com a masculins. Elles, com les calculadores de la NASA d'un segle després, han abonat el camí a les seves successores: les astrònomes, físiques, matemàtiques, enginyeres i astronautes del segle XXI.